dijous, 30 de juny de 2016

TOP-MANTA



Senyores i senyors... servidora ha trobat la solució al problema del top-manta.

Sí, ja sé que vostès ara diuen: “mira... ja està aquí la llesta, la setciències...” però, mirin, és tan fàcil que no sé com un d’aquests que es passen el dia rumiant no hi ha pensat abans. Ep! I ofereixo la solució de franc.

Barcelona té el Forum i la seva esplanada que ningú sap que fer-ne i que fins ara serveix per fer festes i coses similars, doncs bé, Un cop (o tres) a la setmana s’organitza el mercat del top-manta, sí, i oficialitza aquesta mena de venda.

Jo, per exemple, en diria: MERCAT TOP-MANTA. EL MERCAT DEL PRODUCTE DE CÒPIA (dir falsificat és lleig), amb un lletrero ben gros que digués: “SRES. Y SRS. VISITANTS, ELS PRODUCTES QUE TROBARÀ EN AQUEST MERCAT NO SÓN DE MARQUES ORIGINALS I LA SEVA PROCEDÈNCIA ÉS DIVERSA” ó la informació que s’escaigui.

Aquest mercat, que podria ser el primer a Europa d’aquestes característiques fins i tot l’anunciaria als folletons turístics. És a dir que en faria de la necessitat virtut.

Els manteros a canvi haurien de  pagar una quantitat per despeses de manteniment però se’ls garantiria una venda segura.

Indispensable que hi hagi xiringuitos de menjar i begudes que això sempre anima molt.

Què diuen? Que no els agrada el meu pla? Doncs servidora el troba d’allò més assenyat, considerant que ningú hi troba cap solució.

Em penso que els qui no agradaria seria els topmanteros.

dimecres, 29 de juny de 2016

ARTHUR MILLER


EL PREU
Autor: ARTHUR MILLER

Intèrprets

Víctor                          Pere Arquillué
Esther                         Rosa Renóm
Gregory Solomon       Lluís Marco
Walter                        Ramón Madaula

Direcció: Sílvia Munt


Teatre Romea – Grec ‘16
28 de juny de 2016



S’han de vendre els mobles familiars a causa de l’enderrocament de l’edifici, això propicia la trobada de dos germans distanciats de fa anys. El rerefons, les seqüeles que va deixar la crisi del 29 i els estralls que va fer en la família.

Com podem veure el que se’ns mostra en primer terme no és cap situació novedosa i el que va emergint de la rebotiga dels personatges podríem, perfectament, vincular-ho a la situació actual que el món està vivint des l’any 2008, una crisi que deixa les famílies i els seus integrants anorreats.

Amb això que els acabo de comentar, vostès, potser pensaran que no hi ha res de nou, però sí, hi ha un text d’Arthur Miller que amb una hora i mitja és implacable amb els nexes familiars, on fa una radiografia dels personatges, sobretot dels dos germans (Víctor i Walter), que cap d’ells surt ben parat. Les conseqüències d’aquesta infortunada relació fraternal incideix, de manera nefasta, en Esther (esposa de Víctor). El quart personatge, Gregory Solomon, és el taxador dels mobles, significativament, jueu i qui dóna la mirada externa, qui no està implicat i pot valorar, mobles i situació, de manera més distanciada.

Dels actors i actriu no cal comentar gaire ja que són tot@s de provada solvència i no necessiten cap justificació a la seva bona feina, però no podem estar-nos d’assenyalar Lluís Marco, és evident que té un paper molt agraït, però que sap extreure’n el màxim profit, aquí comencem a pensar que és d’aquells actors que amb el seu treball tota obra de teatre surt guanyant.

La direcció de Sílvia Munt és eficaç però potser li falta una mica d’agressivitat en la direcció en un text força punyent, la qual cosa no vol dir que s'hagi d'anar a crits, però si amb més agror per part dels personatges.

Quan la resta de la producció ens agradat força, ajustada al text, quan escenografia, llums, vestuari, etc,...

Bé... un clàssic contemporani servit sense estridències però no exempt de modernitat i sobretot, allò que més agraïm, el públic es tractat amb respecte i ho va agrair amb els espectador@s aplaudint a peu dret.






divendres, 24 de juny de 2016

ELS ÀUDIOS DE FERNÀNDEZ DÍAZ



Avui, senyores i senyors, el tema ja no són els àudios de Fernàndez Díaz / Daniel de Alfonso,  avui el tema és el Brèxit i a dos dies de les eleccions el més probable és que tots els diaris parlin sobre els anglesos i l’afer dels àudios quedi solapat i enterrat, de manera que en dos dies, només dos dies, ningú ja recordarà aquest tinglado del ministre espanyol i el seu esbirro.

Aquí, com tots vostès, ens vam preguntar qui havia realitzat els enregistraments, com es podien fer enregistraments d’espionatge en el propi despatx del cap dels espions? Qui beneficiava? I bé totes les preguntes que vostès també s’han fet i que de ben segur hem trobat poques respostes.

Però aquí, en elsgustosreunits.cat el cap ens barrina, llegeix i llegeix i finalment hem arribar a una conclusió que no vol dir sigui LA conclusió, però ens sembla que pot ser totalment plausible, considerant la informació que fins ara tenim.

Els àudios són cosa del mateix sinistre i franquista ministre.

Fernàndez Díaz i Rajoy no s’han atrevit aquest cop ha enviar informes falsos, que no tenen rastre d’on surten perquè ja el tema el tenen esgotat i perquè ja ningú se’ls creu, llavors han pensat una jugada que no puc per menys que treure’m el barret. Busquen un vassall bavós i llefiscós (“jo estoy contigo ministro”), li prometen, a canvi de l’escàndol, una bona porta giratòria i comencen a fer enregistraments on surten tot de noms pro i anti independentistes, principalment pro. En aquests enregistraments es fa allò que fins ara feien en paper, que és parlar de suposades malifetes que han fet els pro independentistes.

La jugada és perfecte, el ministre i Rajoy filtren els àudios, dos dies d’enrenou, referèndum del Brèxit, és igual el resultat, ja que d’això tots els diaris (sobre tots els afins al règim) en parlaran i en parlaran per tal que no torni a surar el tema dels àudios, paral·lelament els afectats han de sortir córrer-cuita a dir que tot allò és mentida (o no, que servidora ja no posa la mà el foc per cap polític), però bé comencen a desmentir, però ja no s’hi és a temps perquè ja han arribat les eleccions i ells contents (el vassall ministre de Rajoy, l’esbirro del ministre i Rajoy ballant una muñeira) pensant que han fet un mal irreparable al difunt procés.

I ara vostès és quan em recorden que els àudios són del 2014, ai! senyores i senyors, no siguin tant ingenus (espero que no), amb la tecnologia és por falsificar tot i a més és fa amb una alegria que ens quedem esfereïts.