diumenge, 3 de juliol de 2016

RAMON CASAS

AUTORETRAT



El Cercle del Liceu ha organitzar una exposició dedicada a Ramon Casas, amb pinacoteca pròpia i la resta procedent de particulars, és a dir, que amb aquesta exposició hi ha l’oportunitat de veure quadres d’aquest retratista que difícilment podrem veure si no és amb iniciatives com la que ens ocupa.

Aquesta mostra seria complementària d’una anterior que  ja es va fer fa uns anys, aquell cop era també amb la pinacoteca del Cercle del Liceu i la pinacoteca procedent de Montserrat. És a dir que amb totes dues mostres és pot dir que el Cercle del Liceu ha fet una bona proposta de donar a conèixer l’obra de Ramon Casas.

Quan a l’exposició actual JÚLIA, EL DESIG, dedicada tota ella a la figura de Júlia Peraire, model, amant i esposa de Ramon Casas, dir que realment és una exposició molt atractiva i que ens permet, novament, copsar les virtuts de Ramon Casas retratista, pel que fa a aquesta vessant és molt recomanable la seva visualització. A part que és una oportunitat de poder veure les sales històriques del Cercle de Liceu, entitat privada, com ja saben, que ocasionalment obre les seves portes.

Ara bé, cal assenyalar que la mostra no està dedicada a Ramon Casas sinó a enaltir la figura de Júlia Peraire i aquí és quan tot s’esguerra.

Abans de prosseguir deixin-me que els expliqui que aquesta visita ja ha començat amb mal peu, ja que la guia ha preguntat si tothom entenia el català i  d’una trentena de persones solament dues no l’entenia i tan sí com no la visita s’ha fet amb castellà, de res ha servit que unes tres o quatre persones ens queixessim d’aquest tracte discriminatori, se’ns ha invitat a formular una queixa oficial, és a dir, que no són les dues persones qui s’han de queixar sinó la majoria, però la majoria ja hi estava d’acord. Fins i tot un dels senyors més bel·ligerants ens ha tractat d’indígenes (s’entén que amb menyspreu ja que d’indígenes si que em som). Segueixo.

La visita a l’exposició no és de lliure accés va acompanyada d’una guia de la qual no podem dir res més que prova de fer la seva feina tant bé com sap i com li han ensenyat, potser mostrant un exagerat èmfasi allà on no cal,  on falla és el guió explicatiu que segons m’informen ha estat elaborat per la comissària de l’exposició, Isabel Coll i Mirabent.

Hi ha expressions poc polides com per exemple dir que els materials del Cercle són cars perquè els seus membres volien donar la imatge de poder i que per aquesta causa hi ha la decoració que hi ha. Home... els materials són cars perquè són materials nobles (expressió més adequada a criteri d’aquest bloc) però la decoració és fruit d’allò que imperava en el seu moment, el modernisme. Posteriorment se’ns diu que el Liceu va néixer perquè uns quan joves van voler un teatre d’òpera, hi ho diu el guió amb aquesta alegria, sense contemplar la procedència, ni el convent dels  Trinitaris, ni la desamortització de Mendizábal, res... tot queda resumit  que uns joves, ells solets, aixequen el Liceu. Aquesta és una de les irregularitats, però n’hi ha més.

Una de les més desafortunades és que els text explicatiu pren partit, es posiciona a favor de Júlia Peraire enfrontada a la família Casas i desvaloritzant la figura personal de Ramon Casas en el seu àmbit privat, com per exemple “...podríem dir que qui manava era Júlia Peraire...” (guia dixit i s’entén que no és culpa de la guia). Les inexactituds són més freqüents del que és desitjable, com per exemple dir que Ramon Casas va conèixer Júlia quan ella tenia 17 anys, i no, Ramon Casas va conèixer Júlia quan ella tenia 13 anys i era una jove encara per fer que venia loteria i flors a la Pl. Catalunya. Bé... no segueixo.

També cal assenyalar que Ramon Casas era un molt bo retratista i cartellista, però com a pintor no assolia el mateix nivell  i s’emmirallava amb aquells que ell considerava els millors (Greco, Velàzquez, Goya) i en això cal dir que l’explicacions són encertades. No tant quan es refereix a Júlia com a musa/model. És evident que Ramon Casas ve prendre Júlia com a model dels seus retrats, però hi ha retrats on li canviava el nom, és a dir que no era Júlia sinó una model. Tampoc es comenta l’afició de Ramon Casas pel flamenc (tocava la guitarra) i va pintar diversos retrats amb al·legories flamenques. No, tot això no es diu...

Resumint: vagin a veure l’exposició per ella mateixa, que Ramón Casas i Júlia Peraire bé s’ho valen, quan els  comentaris doncs... ara ja ho saben.

I per acabar, a una servidora l'obra de Ramón Casas li agrada molt i sempre ha tingut en valor la figura de Júlia Peraire.