dissabte, 30 de juliol de 2016

BONISME

autora: PILAR RAHOLA

Article publicat a La Vanguardia - 30/07/2016



Bonisme

Llegeixo un article a El Punt de Josep M. Sebastian que em retreu l’ús del concepte bonista. De fet, diria que no li agrada res del que escric, però aquesta és una qüestió menor. La crítica la sosté sota dos paràmetres comuns en la correcció política: un, que els qui usem el terme, reduïm a simples adjectius el que hauria de ser substantivat com a realitat complexa; i dos, que, per inversió, els que ataquem el “bonisme” hem de ser “dolentistes”. Per descomptat, aquesta crítica no és nova, i resulta tan simplista que al final l’autor acaba perpetrant el mateix que denuncia. Però deixem el sorollet entre opinants, que no té cap interès, i anem al nucli de la qüestió: el bonisme com a ideologia. 

Existeix, és pervers i ha estat àmpliament analitzat. De fet, si el senyor Sebastian vol conèixer el que penso en profunditat, pot llegir el meu llibre Prou, on li dedico un ampli capítol, o quedar-se en el magnífic pròleg que em va escriure Martín de Pozuelo. Però per resumir-ho en aquest espai, el bonisme no té res a veure amb la bondat, contraposada a la maldat, sinó amb una mirada naïf i paternalista, en general bòrnia, que baveja davant determinats fenòmens ideològics si percep que provenen del mal anomenat tercer món, ergo són políticament correctes. Per cert, mal anomenat tercer món, perquè en general en aquell tercer món hi ha moltíssims diners.

Exemples notoris: el bonisme s’horroritza amb el Cañizares de torn –crítica que comparteixo–, però és incapaç de plantar-se davant l’integrisme islàmic, la ideologia totalitària del qual destrueix el cervell de milions de persones; per descomptat, considera Israel com el botxí del món, però no proferirà mai una crítica al terrorisme palestí; plorarà per les víctimes dels conflictes bons, però mai per una nena jueva apunyalada per un bàrbar al seu llit; atacarà sempre els Estats Units, però s’oblidarà de Rússia, Cuba, Veneçuela, etcètera; i, encara que sempre parlarà d’islamofòbia i aixecarà la pancarta en defensa de l’islam, s’oblidarà que són cafres islamistes els que estan massacrant els musulmans; pel camí, demanarà mesquites en sòl públic, sense importar-li gaire si les finança una dictadura atroç, però ull viu amb demanar el mateix per a una església o una sinagoga; i, per descomptat, en nom d’una determinada llibertat religiosa, arribarà a la bogeria de considerar que el burca és una opció lliure.

Podria continuar, perquè la llista és tan llarga com curt l’espai, però el fonamental queda dit: no es tracta de bonisme contra malisme, es tracta d’una posició, desgraciadament molt estesa entre l’esquerra, que, en la seva ceguesa, ha abandonat la causa de la llibertat davant el fenomen totalitari que ens ataca. Encara que, si em permeten, això no és nou. O ens oblidem de la defensa de dictadures terribles, per part del progressisme, pel fet de ser tiranies d’esquerres?

La mirada bòrnia…

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada