diumenge, 17 de juliol de 2016

ALGUNES RESPOSTES

Autora: PILAR RAHOLA

Publicat a La Vanguardia - 17/07/2016


Vaig al gra, sense retòrica. Aquesta és una llista bàsica de respostes a les preguntes més urgents que suscita el fenomen totalitari de l’islamofeixisme.

Primera: és una derivada violenta de la religió, o una ideologia? Utilitza la religió com a cos doctrinal, i és cert que l’Alcorà facilita la mirada intolerant, però és una ideologia política, que aspira a articular l’entramat legal de la societat. Ofereix èpica, la de l’heroi; lírica, la de l’amor diví; prestigi, el paper social del sahid; i una motivació, la conquesta del món. És l’hereu natural dels dos grans fenòmens totalitaris del segle XX, l’estalinisme i el nazisme, i com ells estima la mort, odia la llibertat i aspira al domini global. És, per tant, una ideologia imperialista.

Segona: es limita al fenomen del gihadisme o és més global? El gran perill d’aquesta amenaça totalitària, probablement la més perillosa de la història de la humanitat, és que la seva influència i prestigi va més enllà dels soldats de la gihad que s’allisten al Daeix o a altres de similars. Des del punt de vista ideològic, no hi ha pràcticament diferències entre els ideals d’aquests tipus, i el wahhabisme que inspira l’Aràbia Saudita o altres tiranies de la És una guerra de rics, dirigida per rics, i amb carn de canó desarrelada, pobra i alienada regió. El Daeix sembra la seva gihad allà on, prèviament, països aliats, feliçment assentats en l’ONU, han creat una cultura integrista que odia la cultura, el progrés i les llibertats. En realitat, la xaria que volen imposar ja es practica en aquests països. I cal recordar que els que fomenten amb desenes de milions de dòlars el salafisme a tot el món són les dictadures del petrodòlar. Milions de persones, doncs, són educades en una cultura de submissió, intolerància i repressió, caldo de cultiu per al salt al gihadisme.

Tercera: és una guerra de pobres contra rics? Certament és una guerra –la trinxera de la qual és una festa, una discoteca, un autobús–, però no és d’alliberament, sinó d’opressió, i està dirigida amb un potencial econòmic, mediàtic i logístic mai vist. És una guerra de rics, dirigida per rics, i amb carn de canó desarrelada, pobra i alienada.

Com vaig escriure fa temps, és Goebbels amb mòbils via satèl·lit i internet. I amics en consells d’administració de les nostres empreses i clubs de futbol.
Quarta: lluitem adequadament contra ella? Gens. Al contrari, els errors són enormes, i limitem la reacció només al fet militar i el policial. Per descomptat, això és necessari, però no fem res per parar els propagandistes de l’odi que habiten entre nosaltres, mentre practiquem un bonisme paternalista i letal amb el fenomen. Fins que no comencem a dir prou als que consideren que, en nom de Déu, es pot esclavitzar dones, odiar homosexuals i menysprear les llibertats, no tenim res a fer.

L’islamofeixisme es cou als despatxos daurats, creix a les muntanyes amb wifi i rebenta als nostres carrers: tres caps d’un mateix monstre.