dimecres, 29 de juny de 2016

ARTHUR MILLER


EL PREU
Autor: ARTHUR MILLER

Intèrprets

Víctor                          Pere Arquillué
Esther                         Rosa Renóm
Gregory Solomon       Lluís Marco
Walter                        Ramón Madaula

Direcció: Sílvia Munt


Teatre Romea – Grec ‘16
28 de juny de 2016



S’han de vendre els mobles familiars a causa de l’enderrocament de l’edifici, això propicia la trobada de dos germans distanciats de fa anys. El rerefons, les seqüeles que va deixar la crisi del 29 i els estralls que va fer en la família.

Com podem veure el que se’ns mostra en primer terme no és cap situació novedosa i el que va emergint de la rebotiga dels personatges podríem, perfectament, vincular-ho a la situació actual que el món està vivint des l’any 2008, una crisi que deixa les famílies i els seus integrants anorreats.

Amb això que els acabo de comentar, vostès, potser pensaran que no hi ha res de nou, però sí, hi ha un text d’Arthur Miller que amb una hora i mitja és implacable amb els nexes familiars, on fa una radiografia dels personatges, sobretot dels dos germans (Víctor i Walter), que cap d’ells surt ben parat. Les conseqüències d’aquesta infortunada relació fraternal incideix, de manera nefasta, en Esther (esposa de Víctor). El quart personatge, Gregory Solomon, és el taxador dels mobles, significativament, jueu i qui dóna la mirada externa, qui no està implicat i pot valorar, mobles i situació, de manera més distanciada.

Dels actors i actriu no cal comentar gaire ja que són tot@s de provada solvència i no necessiten cap justificació a la seva bona feina, però no podem estar-nos d’assenyalar Lluís Marco, és evident que té un paper molt agraït, però que sap extreure’n el màxim profit, aquí comencem a pensar que és d’aquells actors que amb el seu treball tota obra de teatre surt guanyant.

La direcció de Sílvia Munt és eficaç però potser li falta una mica d’agressivitat en la direcció en un text força punyent, la qual cosa no vol dir que s'hagi d'anar a crits, però si amb més agror per part dels personatges.

Quan la resta de la producció ens agradat força, ajustada al text, quan escenografia, llums, vestuari, etc,...

Bé... un clàssic contemporani servit sense estridències però no exempt de modernitat i sobretot, allò que més agraïm, el públic es tractat amb respecte i ho va agrair amb els espectador@s aplaudint a peu dret.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada