dimecres, 25 de maig de 2016

TERESA FORCADES

Teresa Forcades



Avui, senyores i senyors, parlarem de la Teresa Forcades. Podíem haver triat un altre tema, si obrim els diaris en tenim per donar i per vendre però ens ha donat el punt per la mongeta, (de monja i dit cordialment).

Aquest bloc pensa que hi ha persones que no haurien d’entrar mai en la política activa, que el seu paper n’és un altre. És generar reflexió, generar arguments, generar polèmica... aquesta mena de persones quan fan el salt i entren en el galliner s’estavellen, perden credibilitat i ja no poden ser cap referent i això és el que pensem de la Teresa Forcades (que per cert, algú sap si encara és monja o no? O si encara està a l’espera que l’alliberin?)

Bé... la mongeta (de monja i dit cordialment) fa un temps va muntar un espectacle (en política tot és espectacle) i anuncià a bombo i plateret que se n’anava cap a Gaza. Fins i tot aquest “viatge” motivà un debat a 8tv entre la benedictina i la Pilar Rahola on la Teresa Forcades va quedar com la reina de les sense sang (ni tan sols la de crist) i la Pilar Rahola com una abraonada (i així li va, dit cordialment). A Gaza, la T. Forcades no hi va arribar mai, segons va dir, es va haver de desembarcar per una malaltia, que se’ns va dir  també a bombo i plateret i que servidora, la veritat, no va fer gaire cas ja que tot plegat em va semblar un espectacle de poca categoria, on tot queda en el cartell i la foto però que la representació no s’estrena mai.

Ahir vam penjar dos àudios d’una infermera desplaçada a Idomeni, la valoració dels àudios els la deixo a vostès, i tot d’una m’he demanat i la Forqui? On està? Com és que no hi va? Com és que no ha dit ni piu (on fins jo sé no s’ha pronunciat) i es que servidora creu que un o una cristina professional hauria d’exercir la seva feina i està al costat dels qui pateixen (clar que vostès també em poden dir que si el papa Francesc no hi va, no té perquè anar-hi ella que solament és monja i la jerarquia eclesiàstica no li permet aspirar a gaire més). I és que servidora no imagina una de bona, servidora porta la dolenteria i la perversitat dins seu i  mal pensa i creu que ara la Monja (o Sra) Forcades no pot tornar a muntar un altre sarau com el de Gaza, ara ja no pot, a mig camí, tornar cap a casa al·legant una malaltia, aquest guió ja l’ha cremat i potser, només potser, creu que millor ser una cristiana moderada però viva.

No deixa de ser curiós però, que la premsa, sempre a punt per atiar focs allà on només hi ha encenalls, sobretot si el personatge és de l’altre bàndol, s’ha mostrat moderada amb la Teresa Forcades, tan els uns com els altres, i és que en aquest país encara l’església és intocable.

Em sembla recordar que d’altres països a l’Església (com institució) també se li diu que no es posi en política que el seu paper n’és un altre, però fins aquí sembla que encara no hem arribat.

Em semblava que havien de ser un país diferent?