divendres, 31 de juliol de 2015

AVUI......



Avui a les 10:53 hores aquest bloc ha rebut la xifra de 25.000 visites. Home... ( i dona) ja sé que hi ha blocs que això ho reben en un mes i de vegades en un dia, però per un bloc com aquest que solament pretén compartir aficions i inquietuds és tot un èxit que una servidora no creia mai que assoliria.

He estat fidel a una màxima, que el/la visitant no hagi de fer rodar el retolí avall gaire vegades i provar de dir el màxim amb el mínim espai, tal i com em va ensenyar el professor d'un taller d'informàtica, i bé... seguint aquesta màxima no allargaré aquesta entrada.

Hi ha elements dins el bloc que no he sabut esmenar com és el cas dels comentaris, em consta que no tothom en pot deixar i per més que he mirar, remirat i esbudellat la configuració, no me n'he sortit.

Aquest bloc és malcarat però no desagraït i servidora tampoc, evidentment agraïm tothom que ens ha visitat ja sigui per error o de manera ocasional i especialment a aquelles persones que amb més o menys assiduïtat treuen el nas per aquí i els quatre o cinc amics, amigues i família que poc o molt van clicant aquest bloc, però la número 1 és la Júlia, ella mai falla.

I bé....elsgustosreunits.cat es llegeix des de molts llocs, sí-sí que és pensen!!!, així doncs:

GRACIAS
THANKS
DANKE SCHÖNE
OBRIGADA
MERCI
СПАСИБО
شكرا
 

I bé..... ara que hem arribat a aquesta xifra tant rodona, dir-los que marxem per un temps, esperem que no gaire, ho fem amb la voluntat de establir nous continguts i llevar-ne d'altres (o no), en tot cas pensem que hem tancat un període, doncs des que el bloc va engegar fins avui han passat prou coses com per sentir que ja no estem allà. Sí ens mantindrem fidels a la música, l'òpera i com no, els llibres tres matèries que sempre ens acompanyen.

Ens reveurem aviat i fins aleshores, estiguin bonets i bonetes.





dimecres, 29 de juliol de 2015

nosaltres, les dones

publicat a Unitedexplanations,org

dominar-sin-latigo

Los anuncios sexistas son tan antiguos como la publicidad y si pensábamos que era cosa del pasado, este artículo os va a demostrar lo contrario.
Por supuesto, la lista de tales anuncios podría ampliarse considerablemente, con ejemplos y marcas de todo tipo como Durex, Audi, Media Markt, Gucci, Ron Barceló, Mercedes Benz, Burger King, Lancia, Cash Converters, Ryanair y un largo etcétera.

La cosificación de la mujer en la publicidad

1. Dolce&Gabbana. Alusión a una violación en grupo.
1. Dolce and Gabbana
2. Tom Ford. Primer perfume de Tom Ford. Fue amonestado por los consumidores estadounidenses por ser “sexualmente explícito”. Reafirma la visión de la mujer como mero objeto sexual, al servicio de los deseos del hombre.
3. Jimmy Choo. El anuncio de zapatos muestra a una mujer joven, supuestamente muerta, dentro del maletero de un coche y, a su lado, a un hombre cavando una tumba en el desierto.
img_4bd79ecb028cb3b948360f39ee6ad02c
4. Sisley. Vemos a una chica maniatada con las manos en la espalda mientras un hombre está encima de ella, insinuando una violación.
terryerryeryrerrr2
5. BMW. En el anuncio se ve a un hombre encima de una mujer en una cama, la cara de la mujer está cubierta por una revista donde se ve la imagen de un coche.
edb2cb98c2c84ee6840a83939964bf2f
6. Fluid hair salon. Un anuncio con un contenido nuevamente misógino que alienta la violencia contra la mujer. En él, podemos leer: “Sé guapa en todo lo que haces”.
fluid_ad
7. Ford. No podíamos dejar de mencionar la famosa imagen, en la que se ve a Silvio Berlusconi, ex Primer Ministro italiano, al volante de un coche con tres mujeres maniatadas en el maletero. Anuncio que nunca debió salir a la luz según la propia compañía.
reklama_berlusconi
8. Duncan Quinn. Una marca de ropa de hombre. Aparece la imagen de una mujer supuestamente estrangulada por un hombre.
duncan-quinn-unnamed-2008
9. Axe. Los famosos anuncios sexistas de Axe, véase un ejemplo: “Que no se aburran, mantenlas entretenidas con el Axe que cambia durante el día”.
316853
10. Calvin Klein. Anuncio prohibido en Australia por promover la violencia sexual.
w0007406
Muchas de las marcas detrás de estas campañas publicitarias manejan cifras de negocio astronómicas. Un ejemplo que llama la atención es Dolce&Gabbana, compañía conocida por sus múltiples anuncios sexistas y cuyos propietarios, a principios de 2013, ingresaron en la lista de los más ricos del mundo.

¿Qué define un contenido sexista?

El Instituto de la Mujer señala los factores que determinan que un contenido sea sexista. Entre ellos, destacan los siguientes:
  • Justificar comportamientos o actitudes que impliquen violencia contra la mujer.
  • Exhibir el cuerpo femenino como reclamo de venta cuando sea ajeno al contenido del anuncio y de lo anunciado.
  • Utilizar a la mujer y reducir su cuerpo a un mero objeto sexual.
Todos estos anuncios contienen al menos, uno de los factores que se han señalado anteriormente. Todos y cada uno de ellos perpetúan la imagen de la mujer como mero objeto sexual y, algunos de ellos, incitan a la violencia en todas sus formas llegando incluso al asesinato. Algunos demuestran por tanto, que seguimos inmersos en la llamada “cultura de la violación” que, lejos de erradicarse, parece que se hace cada día más visible a través de los medios de comunicación. La permanente representación de estereotipos de género como los que acabamos de ver, ayuda a su perpetuación en la sociedad. Cosificar a la mujer es el primer paso para ejercer la violencia contra ella.
A nivel mundial, según informa Naciones Unidas, en 2000, una de cada tres mujeres en el mundo padecía malos tratos o abusos. Hoy en día, dicha cifra continúa sin reducirse y se estima que el porcentaje asciende al 70% de la población femenina mundial.
¿Hace falta representar el asesinato de una mujer para poder vender zapatos? ¿Qué efectos pueden tener sobre las nuevas generaciones de chicos y chicas,  que la publicidad les diga que lo importante para una mujer es estar guapa con un buen peinado aunque sea maltratada y tenga secuelas físicas visibles?
Hay quienes no ven nada de malo en tales anuncios argumentando que se trata simplemente de provocación para ser innovador, de fotos artísticas o, simplemente, de una estrategia de marketing. Sin embargo, también son muchos los que denuncian que los efectos de este tipo de publicidad sobre la sociedad son nocivos, especialmente para los jóvenes y las jóvenes.

MACK THE KNIFE

Desprès de veure aquest video és evident que les aparences enganyen.


dimarts, 28 de juliol de 2015

NOSALTRES, LES DONES

Publicat al diari ara.cat - 28/07/2015


Fátima Djarra Sani: “Si em van fer l’ablació era perquè m’estimaven”

Als quatre anys, la madrastra de Djarra li va anunciar una gran festa en el seu honor. En realitat, va ser la cerimònia per arrencar-li el clítoris, que li ha deixat seqüeles de per vida


Als quatre anys, la madrastra de Djarra li va anunciar una gran festa en el seu honor. La nena va esclatar d’alegria: sabates noves, la casa plena de gent, menjar bo i abundant. No es podia demanar res més a aquella edat, admet rient. En realitat, va ser la cerimònia per arrencar-li el clítoris, que li ha deixat seqüeles de per vida. Rebel des d’adolescent, la consciència del que li havien fet la va portar a dedicar-se a sensibilitzar el món del salvatgisme d’aquesta pràctica. Primer, explica, a la seva Guinea Bissau natal, i un cop a Europa, entre el col·lectiu africà de Navarra. És mare de l’Asier, inici en euskera, un nom que va triar en resposta a Sansao ( qui acaba les converses ), que li havia proposat la seva mare en llengua pepel i que li sonava a “passat”.
Recorda el dia de la seva ablació?
Jo era una nena innocent, que només pensava a jugar, i quan la meva madrastra em va despertar dient-me que hi hauria una gran festa a casa de la meva àvia no podia estar més contenta. No sabia què m’esperava.
Com és una cerimònia d’aquest estil?
Érem moltes nenes juntes i ens van treure la roba i em van tapar els ulls. Recordo que la meva madrastra em va dir “Les dones valentes no ploren”.
I es fa un tall net?
Depèn de les ètnies o de qui fa el tall. Pot ser una mutilació total o parcial: un altre cop depèn, perquè de vegades qui ho fa no és professional o és gent gran que té problemes de vista i a vegades arrenca tot el clítoris o una part.
Algun cop va preguntar per què?
No, no, mai se’m va acudir preguntar-ho. Fa poc que sí que em vaig atrevir a fer-ho a una tia i em va dir que per tradició i cultura una dona hi ha de passar.
¿Els partidaris ho justifiquen com un gest de tradició i d’integració social de la nena?
Sí, la mare quan ho permet no és conscient que està fent mal a la seva filla. No són conscients de les conseqüències, del fet que un tall pot provocar una hemorràgia mortal, dels problemes mèdics que arrosseguem. No saben que una dona té més probabilitats de morir al part, que queden danyades altres parts del cos per un tall maldestre. No es relaciona l’ablació amb problemes ni mutilació.
Quines conseqüències s’arrosseguen?
Jo he patit moltes infeccions al llarg de la meva vida. Per descomptat el plaer sexual és nul si no tens la sort de trobar una parella molt sensible amb el teu problema i és conscient que ha d’estimular la zona. Si no li importa el plaer, el teu sentiment, el plaer et passa desapercebut. La majoria d’homes pensen que la nostra vagina és per a la reproducció i prou. Moltes dones no saben què és un orgasme.
Amb els anys ha sentit ràbia?
Jo no sento ràbia ni odi. Si la meva àvia o la meva madrastra haguessin sigut conscients de què feien, no m’ho haurien fet ni ho haurien permès. Si em van fer l’ablació era perquè m’estimaven. Em vaig rebel·lar però sempre amb respecte, per intentar que entenguessin que és una pràctica nociva i que hi ha conseqüències. Jo he intentat lluitar en contra de l’ablació sense jutjar ningú.
La felicito, si ho ha aconseguit.
Sí, és un exercici d’autocontrol necessari. L’ablació és encara tabú a molts llocs i per parlar-ne cal tenir paciència i coratge. Des de ben joveneta, sempre he sigut l’amiga corcó, que ha intentat canviar-ho tot: les àvies del barri em tenien mania perquè ho qüestionava tot [riu].
Vostè va trobar l’amor de la seva vida.
Sí, i em va ajudar a entendre l’amor i a entendre què és ser una dona. Però vull dir que també les dones ens ho hem de treballar perquè jo vaig explicar-li què em passava, el vaig sensibilitzar, dient-li que si plorava potser no era de plaer sinó que l’ablació provoca també dolor. Cal explicar-ho i fer entendre als homes que hem sigut mutilades i que l’ablació afecta no només la dona, sinó la parella.
¿La seva família de Guinea sap que treballa per evitar l’ablació?
Sí, ja em coneixen. ¿Saps què em va dir una tia ja gran que tinc? “Tu pots explicar el que vulguis però si jo tornés a tenir una filla ho tornaria a fer”. Però les coses estan canviant també a Guinea perquè al final em va admetre que no s’atreviria a agafar una néta o una neboda per fer-li el tall, només li faria a una filla. Gràcies a Déu: com que sé que a la seva edat ja no tindrà més filles les nenes estan segures [riu].
¿Què propicia el canvi social?
A Bissau l’ablació cada cop és més residual. El 2012 es va aprovar una llei que castiga la mutilació amb cinc anys de presó. Sempre hi ha, però, bosses de resistència i encara et trobes algú que diu: “Hem de continuar practicant les nostres tradicions” i “Els blancs vénen per enganyar-nos”. Un dia parlarem en passat de l’ablació.

diumenge, 19 de juliol de 2015

NAUFRAGIS

Bon dia tothom, amb el meu company de contes Juan Pablo, farem una sessió de contes per a temps de crisis. 
El naufragi personal esdevé naufragi col.lectiu. 
Desprès del naufragi resta la desolació.

I ara, desprès d'aquest anunci tan solemne i tan com cal que els he fet, doncs dir-los que és DE FRANC, que servidora ja sap que a vostès quan una cosa és de franc les ninetes els fan pampallugues. Si és que jo ja ho sé que tenen la butxaca gasiva, però han de saber, perquè si no vostès és pensen que això és bufar i fer ampolles, que darrera de cada sessió hi ha una feinada que no s'ho pensen. Però nosaltres, el Juan Pablo i una servidora sabem que la crisi ens té a tots ben atabalats i volem s'ho passin bé sense que hagin de fer cap despesa addicional. De res. I... ens agradarà veure'ls.


dissabte, 18 de juliol de 2015

ENTRE EL ROIG I EL NEGRE




ENTRE EL ROIG I EL NEGRE
Una crònica de la Barcelona anarquista
Miquel Mir Serra
Llibres del quatre cantons
Girona 2005
250 pàgines












dilluns, 13 de juliol de 2015

CARLOS KLEIBER


Avui, estimats i estimades visitants d'aquest bloc fa 11 anys de la mort de Carlos Kleiber per qui tenim dues o tres flaques. Aquest bloc, poc mitòman, reconeix que hagués fet una nit de cua per veure'l dirigir. I vostès diran: dona.... vols dir que n'hi per tant? i servidora és quan no sap si contestar-los educadament o fer veure que no ha sentit la pregunta. 

I és que qualsevol cosa dirigida per ell millorava considerablement, els podria posar molts exemples però més avall ja els deixo uns videos per tal que ho puguin  verificar. 

Un dia  al director Jose Luis Lopez Cobos li van preguntar quina era la seva opinió sobre Carlos Kleiber, resposta: és una pena que no li calgués treballar per viure així hagués dirigir més.

I és que el director que ens ocupa tenia fama de dirigir només quan li venia de gust o quan minvava la seva economia, però la seva producció desmenteix força aquest criteri.

Bé... l'enyorem.









dijous, 9 de juliol de 2015

JOSEP CUNÍ COM EXCUSA


Ara mateix ja els avanço que el periodista Josep Cuní no ha estat  mai entre les preferències d’una servidora, podria dir-ne les causes però trobo que no són rellevants d’assenyalar-les ja que com se sol dir: si no m’agrada només cal canviar de canal (en el cas que jo tingués tele) i no cal ser destroyer, al capdavall és un tema de gustos personals.

Però avui no me’n puc estar de comentar l’entrevista que ahir aquest periodista li va fer, a 8tv, al President Mas. No és que servidora vulgui defensar el President, prou que es defensa sol, més aviat surto en defensa de mi mateixa, perquè ahir a estones imaginava com es sentia el President Mas ja que, qui escriu aquest comentari s'hi troba més que sovint en el que tot seguit els esmentaré. M’explico.

Una bona part de l’entrevista el President se la va passa dient: “jo no he dit això”, doncs a les seves respostes Josep Cuní hi feia les seves pròpies interpretacions  fent la seva pròpia lectura d’allò que se li contestava. Si una cosa té Artur Mas és que se l’entén, fins i tot en les ambigüitats, però ahir era claríssim que quan deia que se n’havia de parlar no volia dir cap altre cosa, plantejava preguntes que s’hauran d’aclarir en aquesta trobada que hi ha prevista ben aviat. Fins i tot aquest bloc sap que tenim un President que de tant prudent com és ens posa nervioses (i nerviosos) però bé, el resum final era: “se n’ha de parlar”, i servidora es demana: per què Josep Cuní reiteradament volia imposar el que ell imaginava que volia dir el President Mas?

I ara és quan ve allò que els deia més amunt i la meva empatia (puntual, tampoc cal passar-se) amb el President. Servidora quan diu una cosa vol dir allò concretament, perquè si en volgués dir una altra, diria aquella altra, però llavors hi ha un interlocutor (o interlocutora) que en fa la seva pròpia recepció i et diu allò de.... “clar el que tu vols dir és.....”. “No, no-no, jo he dit el que he dit i no cap altra cosa”, això, creguin-me resulta molt i molt molest, és una lluita perduda ja que sovint l’altre ni escolta, va a la seva i és queda amb la seva pròpia apreciació i el que tu dius li és ben igual. Això seria un mig problema si no fos que, de vegades, d’allò que l’interlocutor ha entès en fa difusió com si la seva pròpia interpretació fos la nostra veritablement.Cansa. Ja sabem que en els temps que vivim allò que una persona pensa, fa i diu són tres coses que no van a l'hora, però cal considerar que de vegades no és així.

Però mirin... aquest bloc és modestet i servidora anònima i el que els acabo de comentar no va enlloc, però això vist per una tele, amb un periodista que tant sí com no vol refermar els seus criteris i ofèn el convidat un cop i un altre no creient el que aquest li diu, doncs és molest.



Ah! l’entrevista la vaig veure per internet