dijous, 25 de juny de 2015

MANUEL DE PEDROLO -2-

Un amor fora ciutat


Benvolgudes i benvolguts. Avui deixo una entrada d’opinió. Faig l’advertiment per si vol deixar de llegir ara mateix, al capdavall la meva opinió i la de vostè tenen la mateixa paritat, és a dir, que si vol dir la seva faci un bloc, jo avui m’estreno en aquesta aventura d’opinar sobre alguna cosa, bàsicament per que el bloc és meu i faig el que vull amb ell.

Bé i m’estreno perquè em vaig venir la tronada.

Avui, 25 de juny fa vint-i-cinc anys de la mort de Manuel de Pedrolo (si van més avall ja veuran que li hem fet el nostre petit homenatge), també m’assabento que a C-33 faran un reportatge dedicat a aquest autor i del qual n’he vist el trailer. Com només he vist bocins, el que jo digui arran d’aquest trailer és aventurar-me en opinar, però no me’n puc estar de comentar-ho.

Si segueixen aquest bloc ja sabran que a M. De P. el valorem molt. I ara deixin-me que em posi estu(penda) i tibada. Servidora va conèixer M. De Pedrolo gràcies a aquell germà potentat que és podia i suposo que encara pot comprar llibres i recordo que el primer llibre que el potentat em va deixar va ser  Un amor fora ciutat, escrit l’any 1959 i publicat l’any 1970!!!, un home explica la seva dona la seva homosexualitat. Dir-ho ara és molt fàcil, però el llibre el van censurar. Si explico aquesta anècdota es per fer-los adonar que Pedrolo en el camp literari va conrear tots els gèneres i va tocar temes  valents sabent que no passarien la censura. Per corroborar això que els dic, Pedrolo va escriure el llibre Si són roses, floriran on a la darrera part de llibre hi trobem un monòleg interior, sense majúscules, sense puntuacions... molts anys més tard això ho va fer Saramago a L’home duplicat, èxit de vendes i llibre que corria pels clubs de lectura de la Diputació, semblava que Saramago hagués descobert la sopa d’all, res a dir contra Saramago però sí davant la miopia general que lloant el llibre del portuguès havia oblidat el llibre del serraguí.

Només una darrera curiositat, fa uns anys (no gaires) va dur-se a terme a la biblioteca Jaume Fuster de Barcelona, la presentació de la Fundació Manuel de Pedrolo a instàncies de la seva filla. Potser érem unes trenta o quanta persones a tot estirar.

En el seu moment les sempre insanes capelletes (aquí també n’hi ha abastament, d'això) li van negar el pa i la sal perquè era un home que no ballava amb ningú, i si, literàriament, va ser un autor avançat, poc acomodatici, sempre experimentant amb l’escriptura també ho era en els seus criteris més personals, d’esquerres i sobiranista, quan aquí les capelletes jugaven, sí jugaven, a ser d’esquerres i del sobiranisme ni n’havien sentit a parlar (és un dir).

Bé i vostès diran, i què? Tota aquesta arenga on vol anar a parar? Veuran tot el que sigui valorar l’obra de Pedrolo em sembla més que bé, però l’alarma se m’ha disparat, i per això els comentava a l’inici que veia venir la tronada, quan en el trailer algú assenyala que Pedrolo era independentista (que ho era) i he pensat: ja hi som, ara qui sigui, utilitzarà Manuel de Pedrolo en aquesta vessant, utilitzaran aquest autor.  Durant anys ha estat per uns i d’altres, força oblidat (essent suaus) i ara toca treure-li la pols i deixar-lo en exposició. Crec que s’entén prou bé que vol  dir aquest bloc.

Aquelles persones que tenen l’amabilitat de seguir aquest bloc saben que aquí s’està per la duindependència, de manera inequívoca, però si aquesta tronada es confirma, servidora pensa que Pedrolo mereixia un altre mena de reconeixement per una obra basta, rica i arriscada i no com van fer anys enrere reduint-lo al Mecanoscrit del segon orígen.

................

Han arribat fins aquí? moltes gràcies