dissabte, 10 de gener de 2015

TRILOGIA MOZART



TRILOGIA MOZART

Intèrprets 
Robert González, Qu­eralt Albinyana, Anna Herebia , David Marcè i Albert Mora en alternança amb Marc Pujol 


Dramatúrgia i direcció Gemma Beltran


Teatre La Seca Joan Brossa



Bon dia.

(aclariment, si és que cal, que la Trilogia Mozart fa referència a les òperes Le Nozze di Figaro, Don Giovanni i Così fan Tutte)

No sempre que servidora va el teatre en deixa constància en aquest bloc. No pas per mandra (que també) sinó bàsicament perquè els resultats de l’obra no sempre són prou o gens reeixits, però aquest bloc detecta que hi ha esforç, voluntat i sobretot, i essencial per aquest bloc, honestedat, llavors servidora s’estima més no fer cap comentari ni ser destroyer, però avui sí perquè justament el que he vist en aquesta obra és manca d’honestedat i per el preu que val l’entrada fins hi tot diria una burla.

Com la honestedat comença per el bloc mateix, els diré que gràcies a un acord entre el teatre La Seca Joan Brossa i Amics del Liceu el preu de la localitat era més avantatjós, però tot i així hi ha obres de teatre que et sembla que encara has pagat massa pel que t’han ofert, i aquest també és el cas.

No, no anava amb el criteri d’anar a veure les òperes de Mozart, ni tan sols a veure òpera, anava a veure allò que se’ns anuncia, una obra de teatre a partir de la trilogia Mozart/Da Ponte passada pel sedàs de la Commedia dell’Arte, però sí s’espera que els qui opten per una trilogia d’aquestes característiques hagin entès el llibret, que en cap dels tres casos és banal, sí s’espera un cert respecte per la música de Mozart i sí s’espera un respecte per la pròpia feina i pel públic.

No és pot al·legar que el gènere de la Commedia dell’Arte permet totes les llicències que Dei Furbi s’ha permès, ja que en aquest cas està tan revisionat el gènere que costa reconèixer-lo i justament aquesta revisió hagués fet viable  un piano que donés una mica de sentit comú a aquell despropòsit i d’unitat a la trilogia enlloc de cantar, molt malament per cert, a capel.la

I és que aquest bloc ja n’està fart que ens facin passar bou per bèstia grossa, s'agafa un clàssic (Shakespeare, Ibsen, Mozart/Da Ponte....) autors que per raons obvies no poden protestar, no es paguen drets d'autor, una escenografia simpàtica i efectiva, però barateta i amb el mantell de pretesa i malentesa cultura se li gira el mitjó, fem el que volem i avall que fa baixada. Això és Trilogia Mozart.

Altrament, els Dei Furbi han pensat que el públic no detectarà el manlleu que li fan al Don Juan de Molière, un monòleg, en el cas de Molière, que mereix ser llegit, reitero ser llegit, de manera introspectiva, per poder desprès declamar-lo amb els matisos i la intencionalitat que una obra teatral d'aquelles característiques demana, però la companyia que ens ocupa inclou aquest nomòleg fent-lo passar com si estigués inclòs en la òpera Don Giovanni, quan en realitat correspon a una obra de teatre, tot això, sense que en el programa de mà quedi reflectit i a Molière ni tan sols se l'anomeni, i finalment d'un monòleg bellíssim els Dei Furbi en fan una paròdia.

Per acabar-ho d'adobar, avorrida però avorrida amb ganes.

Ah! de tota manera no podem dir que anàvem enganyats, doncs ja se'ns anuncia que és una versió "MOLT lliure de la trilogia més famosa en la història del gènere operístic", no negaré que per aquest bloc és la trilogia de capçalera, però sabran els Dei Furbi, ja que fan aquestes asseveracions  que la trilogia preferida d'un espectador habitual d'òpera és la de Verdi: La Traviata, Rigoletto i Il Trovatore?. Bé...... podria dir-ne més però ja no cal.

Tota aquesta manca d'honestedat és la que m'ha empès a fer una entrada d'aquestes característiques on el resultat no afavoreix ni el teatre, ni la Commedia dell'Arte, ni evidentment i menys que a ningú a Mozart/Da Ponte

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada