dimecres, 31 de desembre de 2014

nosaltres, les dones

La nena té tres anys. El pare i marit les va ruixar amb àcid. I seguim.......


LES PARAULES

Publicat el bloc EL LISTO

http://listocomics.com/wp-content/uploads/916-terrorismo-cat.gif

dijous, 18 de desembre de 2014

LES COSTURES DE LA PELL



Les treballadores tèxtils a l'Índia
 
 
El col·lectiu No Dust Films fa una campanya de micromecenatge per finançar el documental 'Les costures de la pell'
Bernat Vilaró
El maig de 2013, la Cèlia Vila i l’Enric Escofet van viatjar a l’Índia per conèixer de primera mà la situació de les treballadores tèxtils asiàtiques. Després de sis mesos de convivència, el resultat d’aquesta experiència té forma de documental: Les costures de la pell.

El col·lectiu barceloní No Dust Films es troba actualment immers en una campanya de micromecenatge a través del portal web de Verkami. I des d’ara i fins a finals de desembre organitzarà diferents actes per tal d’aconseguir el suport econòmic necessari per poder acabar el documental Les costures de la pell i fer extensiu, d’aquesta manera, el clam de socors que els arriba des de l’Índia.


A la recerca de la justícia

La Bharathi i la Yamuna viuen a Bangalore, a l’Índia, i s’han passat la vida cosint per les grans multinacionals del sector tèxtil que omplen els armaris de mig món. Com altres dones, han decidit no tenir por i lluitar per assolir un futur digne: s’han convertit en activistes de la Garment Labour Union, un sindicat tèxtil que està format només per dones que han pres consciència que l’únic camí per assolir unes condicions de treball justes passa per assumir una confrontació directa amb els seus patrons.

Que conquereixin els seus drets dependrà de la seva capacitat d’apoderar-se, aglutinar suports entre les treballadores i resistir la repressió dels poderosos. Com diu la Yamuna, "els propietaris de les fàbriques són cinc o deu… però quantes som nosaltres? Milers i milers".



dimarts, 16 de desembre de 2014

JEAN AMÉRY














MAS ALLÁ DE LA CULPA Y LA EXPIACIÓN
Jean Améry
Traducció: Eduardo Aznar Anglés
Pre-Textos
València 2001
195 pàgines






Jean Améry en aquest llibre comenta aquesta cantata de Schoenberg, UN SUPERVIVENT DE VARSÒVIA












diumenge, 14 de desembre de 2014

SARAH CHANG



ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA I NACIONAL DE CATALUNYA

Vassily Sinaisky, director

SARAH CHANG, VIOLÍ 


DVORÁK: Concert per a violí i orquestra

XOSTAKÓVITX: Simfonia núm. 11




La violinista Sarah Chang (34 anys) va començar a tocar el violí els 4 anys i amb l’alegria que s’atorguen títols i nomenaments en els darrers anys, se la va qualificar de nena prodigi.

Quan aquesta intèrpret va començar a tenir una certa nomenada la vaig escoltar en diversos enregistraments i no va fer niu en aquest bloc, de manera que aquí no li hem seguit gaire la carrera i gairebé podríem dir que no ens hem perdut res.

Veuran, en un/a violinista servidora està atenta a un detall que, evidentment, no és vinculant per que l'intèrpret o faci bé o no, però que aquí, que som una mica llepafils, doncs tenim en compte el detall, ço és, si el violinista mira el violí o si el violinista l’escolta, és a dir que mira poc l’instrument però l’escolta. Sarah Chang el mira però no solament no l’escolta sinó que no el deixa respirar, aquest respirar pot ser inferior a un segon, però que aquest breu espai de temps serveixi per tal que el violí pugui acabar el so i alhora respirar. Sí podem dir-me estu(penda) per aquesta poca-soltada però si segueixen llegint veuran que ve al cas.

A criteri d’aquest bloc Sarah Chang té una mancança de molt difícil solució, no te res a veure amb la tècnica o la perfecció (en aquest cas dubtosa) ni tan sols conceptual, i és que Sarah Chang no viu la música i aquesta mancança, que em penso ella coneix, l’ha de suplir amb un cert teatre, una gesticulació del tot innecessària però molt efectista i efectiva, ja que el públic ha aplaudit generosament i ha deixat caure algun bravo, cosa que solament puc atribuir a la voracitat del públic de voler sempre intèrprets nous, de voler sempre la última novetat , alhora que els intèrprets, pressionats per tot el que envolta el món de la música, acabin pensant que ells (i elles) són l’últim i únic geni que la natura a creat.

Dit això, seguirem amb el concert. La segona part ha estat molt millor, l’onzena de Shostakovic és una gran simfonia que permet el lluïment de l’orquestra i els músics s’hi han esforçat i el director els ha sabut conduit per tal que els resultats fossin del tot reeixits, no serà un concert de referència però tampoc oblidable.

I avui els deixo la simfonia sencera de Shostakovic, dirigida per Kirill Kondrashin, també anomenada “any 1905”, en record del “diumenge sagnant” quan a Sant Peterbourg, una manifestació pacífica de treballadors va ser reprimida brutalment per les forces tsaristes.


 diumenge sagnant - autor: Ivan Vladimirov


dilluns, 8 de desembre de 2014

BARCELONA




ressenya publicada a: LLEGEIX BARCELONA





1000 TESTIMONIS SOBRE BARCELONA. La ciutat viscuda i jutjada per personatges no catalans al llarg del més de 2000 anys
Tria a cura de Lluís Permanyer
La Campana
Barcelona 2007
878 pàgines

 


Aquest és un d’aquells llibres inclassificables que si l’haguessin d’etiquetar i solament si això fos necessari, hauríem de dir que és memorialístic (i no).

Primerament, hem de valorar positivament la tasca ingent que ha dut a terme el recopil.lador, Lluís Permanyer, alhora de seleccionar aquests gairebé mil testimonis, concretament en són 957, que com si fossin tessel·les, posades una darrera l’altra acaben configurant un ampli mosaic del que ha estat Barcelona en el decurs de 2000 anys.

Cadascuna de les entrades testimonials és com una fitxa on primerament se’ns diu el nom de l’autor o l’autora del comentari, tot seguit se’ns el o la presenta breument però amb prou dades per tal que el lector pugui saber en quin context està feta la reflexió sobre Barcelona, i finalment el text, és a dir, el testimoni pròpiament. Aquesta mena de fitxes segueix un ordre cronològic on la primera apreciació sobre Barcelona comença amb Pomponi Mela, segle I a.C. i acaba amb Milton Glaser, any 1989.

En aquest itinerari de dos segles ens trobem observadors i observadores de nacionalitats i  tarannà divers cf. Historiadors, poetes, polítics, escriptors, viatgers, metges, musics...... i aquest ventall permet que Barcelona sigui vista des de diferents vessants i que la mirada sigui més o menys agradosa de la Ciutat. També trobem curiositats com per exemple que Barcelona ha tingut vuit noms abans del seu definitiu, o el sis noms de Montjuic.

Però no tot és un anecdotari de curiositats amables, també hi ha espectadors que el seu pas per Barcelona coincideix amb moments històrics importants i n’han deixat constància, essent aquests testimoniatges de força vàlua documental ja que sempre és la mirada d’ algú que viu els fets “des de fora” cf. 1843 Étienne Cabet – Bombardeig d’Espartero contra Barcelona. Ara bé, assenyalar quins testimonis són més importants que d’altres fa de mal dir, ja que de ben segur que cadascun dels lectors i lectores, tal i com passa amb els testimonis que configuren aquest llibre, trobarà interessant aquella observació que li sigui més propera.

També comentar que l’encert de l’estructura del llibre permet que la seva lectura no ens obligui a llegir-lo de manera continuada i persistent fins el final sinó que el podem obrir per qualsevol pàgina i llegir allò que se’ns ofereix.

I com a cloenda d’aquest comentari, reflectir alguns noms evocadors de Barcelona: Walt Whitman, Francisco de Quevedo, Stendhal, George Sand, Jeremy Irons, Peggy Guggenheim, Federico Fellini,  Walter Gropius, Jean Genet.......



dissabte, 6 de desembre de 2014

AGNES MOORHEAD
















Avui Agnes Moodhead faria 114 anys, sí, no ens ho sembla, oi? Va nàixer el 06 de desembre de 1900 i com aquí des el primer dia que la vam veure en el cine no l'hem pogut oblidar, doncs els gustosreunits.cat la recorda com una actriu de repartiment insubstituïble junt amb alguna més que ben aviat farem passejar per aquí per tal que no siguin oblidades del tot.
A més a més ha estat una sorpresa molt i molt agradable trobar com aquesta actriu fa un petit monòleg extret de l'obra de Proust, autor venerat fins l'infinit per aquest bloc.

Hollywood Palace--Agnes Moorehead performs Proust

Agnes Moorehead-Lavender Lady
The Magnificent Ambersons-Boiler Room Scene
Agnes Moorehead ~ Citizen Kane