dimarts, 25 de febrer de 2014

CINCO MUJERES EXCEPCIONALES


CINCO MUJERES EXCEPCIONALES
James Lord
Traducció: Dolores Payás
Editorial Elba
Barcelona 2013
440 pàgines







Alice B. Toklas/Gertrude Stein (parella)
Marie-Laure de Noailles
Arletty
Errieta Perdikidi

Aquestes són les cinc senyores del llibre d’avui.


Tal i com assenyala el propi autor, el mèrit d’aquestes dones no és cap  altre que l’haver viscut com elles volien al marge de les convencions i la d’acceptar sense queixes un destí força amarg.  És a dir no van fer cap heroïcitat, però cal reconèixer que en els anys 30 i posteriors, en una societat molt permissiva amb els homes però poc amb  les dones, el fet d’assumir i dirigir la pròpia vida ja requeria un temperament fort i resistent.

Passa que totes elles eren dones acomodades o molt acomodades, que podien viure sense treballar a jornal i sense aquest requisit se’ls hauria fet molt difícil viure en plenitud les seves vides. I amb això no vull menystenir el seu coratge, però quan un/a està a jornal no seu quan vol.  És evident que elles soles no van obrir el camí a les dones que vindríem desprès, ni ho pretenien, però cal considerar que van posar el seu granet de sorra.

James Lord parla des de la memòria i la vivència en primera mà, doncs va ser amic de totes elles. Com també era escriptor, ens les mostra més que com unes biografies com uns relats ben estructurats. De les cinc dones/capítols que s’apleguen en aquest  llibre potser assenyalaria la última, Errieta Perdikidi, que al marge de les causes per les qual decideix viure en una illa de Grècia, sense llum elèctric, ni hotels, ni cap mena de comoditat, l’autor fa una instantània d’allò que passà a Grècia durant i desprès de la II Guerra, moments convulsos com tots sabem però viscuts des d’una illa isolada.

Té cap més interès? Honestament, no, però tampoc n'està mancat del tot, imagino que James Lord mitjançant aquest llibre va voler preservar la memòria d’aquestes cinc dones abans que tothom les oblidés.

La traducció correcta.


dissabte, 22 de febrer de 2014

MOZART













Avui els porto un fragment d'aquesta òpera.

Es el moment que Figaro coneix els seus pares. 

Els faré un brevíssim resum. Figaro és vol casar amb Susanna, una serventa com ell, però hi ha un contracte que l'obliga a casar-se amb Marcellina, una dama no tant jove com Figaro. Si Figaro vol desfer aquest compromís ha de pagar una quantitat.

Aquest fragment comença just quan és a punt de formalitzar el contracte de casament amb Marcellina, però Figaro diu que és de procedència noble com ho demostra una marca que té en el braç; Marcellina reconeix aquella marca i sap que Figaro és el fill que va haver d'abandonar anys enrere. Entre aquest grup hi ha Bartolo que és el seu pare, antic amant de Marcellina. Mentre es fan les abraçades del retrobament, entra Susanna amb els diners i veient aquella bona harmònia pensa que ha estat traïda i bé...... ja poden veure tot el que passa, acaba amb un sextet deliciós.

Triïn quin els agrada més i gaudeixen-lo, és Mozart, per sempre Mozart.







i qui fa el que pot no està obligat a més:

dimecres, 19 de febrer de 2014

JOSEP Mª DE SAGARRA


OCELLS I LLOPS
Autor: Josep Mª de Sagarra

Intèrprets:
David Bagés
Nausicaa Bonnín
Carme Conesa
Llorenç González
Francesc Lucchetti
Jaume Madaula
Montse Pérez
Roser Tapias

Direcció:
Lurdes Barba

Producció: Teatre Nacional de Catalunya




Aquesta obra no té un argument super original, des els inicis ja saben que aquella mare no viu a les inòpies com tothom pensa i que ella mateixa fomenta, però sí caldria assenyalar com l’autor reflecteix d’una manera poc condescendent aquell criteri que les mares no eren ni mares ni esposes, eren nines que no s’havien de preocupar de res, dones eternament condemnades a ser nenes.

Força ben interpretada per l’elenc d’actors i actrius, la directora Lurdes Barba aconsegueix la unitat de to i la direcció força correcte.

No serem tant chauvinistes de pensar que essent un autor català és obligat d’anar-lo a veure, però honestament crec que hem vist obres de teatre de menys entitat que aquesta.

Video promocional:


STRAVINSKI x STRAVINSKY


MEMORIAS Y COMENTARIOS
Ígor Stravinski / Robert Craft
Traducció: Carme Font
El Acantatilado
Barcelona 2013
437 pàgines



Robert Craft, alhora que director d’orquestra, va ser assistent musical d’Ígor Stravinski durant més de 25 anys; fruit d’aquesta col.laboració són aquestes converses reflectides en aquest llibre.

Aquest llibre seria una biografia laboral del compositor, és a dir el gruix es centra en el procés compositiu de les obres d’Stravinski, però al voltant de tot aquest procés hi intervenen persones i noms que, per extensió, Stravinski també ens comenta, des de Daghilev a Gide o Cocteau. Com va ser un home que va viure durant uns anys a França i desprès els EE.UU. passen pel seu davant i pel davant dels lectors, tot de noms que poc o molt han perviscut en la memòria cultural, però aquest acostament es força superficial, fa comentaris de les seves impressions d’aquests personatges, però el més interessant seria la gestació de les seves obres.

I com sempre els deixo una videos relacionats:

El mateix Stravinski dirigint l'Ocell de Foc
La Consaració de la Primavera
segons Maurice Béjart - 1970
documental sobre el compositor en
anglès i subtítols vés a saber d'on
Simfonia del Salms
Les Noces - segons la coreografia de l'any 1923
creada per Bronislava Nijinska, germana de
Vaslav Nijinski, segons Stravinski una bona
coreografa

Bronislava Nijinska