dissabte, 22 de novembre de 2014

MAURICE BÉJART


Si vostès tenen la amabilitat d'anar seguint aquest bloc ja sabran que el ballet i la dansa no hi ha fet niu, no ho dic amb cap alegria, de debò, solament que desprès de molts esforços he desistit d'entendre aquest llenguatge que entenc, i ho dic de debò, que més aviat és per pròpia incapacitat. No obstant qui si tenen un racó d'honor en aquest bloc i que ja he comentar en entrades precedents, són Maurice Béjart i Pina Bausch, un tòpic, ho sé, però així són les coses.

I avui treu el cap Maurice Béjart perquè fa set anys va morir, i com aquí se'l té en més que bona consideració doncs hi pensem i el recordem. Servidora que és señorita de escasos medios es rascava la butxaca i si hi trobava calderilla doncs comprava una entrada, fins hi tot entrades de visibilitat escairada, com molt bé deu recordar la meva amiga Júlia, que vam veure la meitat del ballet, doncs solament veiem la meitat de l'escenari que era el que permetia aquella entrada i tot i així, vam aplaudir com si haguessin vist l'escenari sencer, bé...... que semenvalolla, en definitiva que portem set anys sense M.B., quan en faci deu el tornarem a recordar.

I ara els videos, avui solament els en deixo quatre (a la xarxa en trobaran fins avorrir)


In memorian
Wagner
Mozart
Queen

4 comentaris:

  1. M'ha agradat molt el ballet sobre Siegfrieds Tod. No el coneixia. Hi ha un ballet que està millor encara al meu entendre, La bacanal de Tannhäuser, que va ser composat com a ballet per ser representat a París.

    https://www.youtube.com/watch?v=OvyT6dP1628#t=195

    https://www.youtube.com/watch?v=KfYAw3fgaXQ

    La segona versió és plena de sensualitat conforme les indicacions escèniques indiquen. Una bacanal és una orgia. Molt atrevit Wagner en ple segle XIX.

    Una abraçada.

    Regí (País Valencià Lliure i Federat als PPCC).

    ResponElimina
  2. Acabe amb aquest enllaç que ens du al Tannhäuser de 1978, producció de Wolfgang Wagner, que té la millor bacanal que he vist mai. És sensacional, encara que en la seua època resultara escandalosa per l'aparició de nus o seminus. Res està deixat a l'atzar. G. Jones duplica el paper: Venus/Elisabeth, fent ús del roig de la passió carnal en el primer cas, i del blanc de la castedat, en el segons. Crec que és la millor producció de Wolfgang, encara que vocalment no siga gran cosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oblidava l'enllaç. Vore els 22 primers minuts. Ballet-bacanal amb obertura.

      http://www.youtube.com/watch?v=8du71AE0h6o

      Elimina