dijous, 3 d’abril de 2014

MUSEU DE LES ARTS ESCÈNIQUES


A algú qui li agrada el faranduleiu, com és el cas d'una servidora, poder visitar aquest Museu, que tant el Centre com el Museu solament és pot fer prèvia sol.licitud, ha estat molt interessant.

D'entre tot el que ens ha explicat una persona vinculada al Centre el més destacable, per aquest bloc, han estat les maquetes prèvies que els escenògrafs del Liceu feien per desprès passar-les en taló de paper utilitzant la tècnica de la perspectiva.

Com m'han permès de fer alguna fotografia amb el mòbil (els ho dic perquè algunes no són prou nítides i a més a més he hagut de fer retocs per tal d'eliminar cares, no fos que algú se'm molestés), doncs els deixo un bocinet, però no és pot copsar la delícia de tenir-les davant.


Els mestres cantaires de Nuremberg

Don Carlo

Lohengrin

També disposen d'un fons de titelles, aquesta que tenen aquí, és la titella catalana, ja que els tres dits mouen la titella per l'espatller i no el triangle coll/braços.



I per acabar allò que ha estat més entranyable per una servidora: en Jaume Raspall era un senyor desvinculat, professionalment, de la òpera, però sí ho era com aficionat. Aquest senyor feia maquetes molt petites, d'aproximadament 12 x 6 x 12 cms.  de les produccions que veia representades en el Liceu:


també, per poder fer-ne'n ús, va contruir-se un teatrí que representava el Liceu


davant


darrera


bé, doncs aquí darrera, on veuen que hi ha paper de plata hi posava les maquetes petitones, de manera que es pogués veure per davant i mitjançant aquests cables


il·luminava l'escenari del teatrí.

Bonic, no? El Museu en preserva 300, d'aquestes maquetes. Maquetes amb tots els ets i uts. 

Bé, una de vegades és una sentimental, se li estova el senderi i s'imagina el Sr. Raspall dedicat, amb paciència i amor,  a la seva joguina. El que els dic, m'ha estovat, no passa sovint (sortosament)