divendres, 18 d’abril de 2014

LA GRAN DUQUESSA DE GEROLSTEIN


LA GRAN DUQUESSA DE GEROLSTEIN
Opera bufa de Jacques Offenbach

Direcció general Victor Alvaro
Direcció musical Ferran Martínez i Palou

Intèrprets
Anna Arena
Laura Pau
Mònica Portillo
Albert Ruiz

ALMERIA TEATRE
Coreografia Jordi Ribot Thunnissen
Escenografia i vestuari companyia Bratislava
Traducció i adaptació companyia Bratislava
Disseny de llums Victor AlGo
Tècnic llums i so Sergi Coch
Producció associació artdevellut


Avui els presento en Daniel.

En Daniel és el gestor del bloc La Libreria i és l’amic amb qui vaig el teatre. Sí, solament fem això, anem al teatre i amb una mica de sort no ens barallem a causa de les infinites divergències que tenim i de tota mena. De tota manera aquesta escassetat presencial no ens impedeix considerar-nos amics i el temps que triguem a arribar el punt on cadascú agafa un cami diferent  és el que triguem a fer-nos cinc cèntims d’allò que hem fet en un mes, i fins la propera sessió teatral.

Si avui treu el cap en Daniel és:

1 – Perquè de mil a mil ell m’anomena en el seu bloc i jo encara no ho havia fet i em sembla just

2 – Perquè ahir,  inusualment i excepcionalment, vam estar unànimement d’acord amb aquesta obra, ens va agradar força i no hi vam trobar cap falla ni tan sols remarcable.

Hi ha obres que desitjaríem que Talia, i en aquest cas també Euterpe, els poses ales i poguessin volar, tenir èxit i una llarga vida, si més no, fins que els interessats se n’atipessin, ahir eren poc més d’una dotzena d’espectadors i la veritat és que mereix ser vista per molt més públic.

És evident que si algú va a buscar representació estil Marc Miskowski amb Felicity Lott aquí no ho trobarà, però trobarà allò que allà no hi és: ganes, frescor, entrega i tot això amb uns minsos efectius escènics i amb una producció ben barateta alcen aquesta operetta, amb molta voluntat i amb més rigor que mitjans.

La Companyia Bratislava fa de les mancances virtut i els quatre actors i actrius interpreten impecablement els diversos papers de la història, molt reduïda, però conservant l’essència de l’original, fins i tot penso que Offenbach hagués aplaudit amb ganes.

Quan la direcció molt ben conduïda i fins i tot aquells moments que podríem esdevenir més grollers són resolt amb molta elegància.

Certament m’ho (ens) ho van passar molt bé.

Afanyin-se, estan fins el dia 20.  


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada