diumenge, 29 de desembre de 2013

RICARD BIEL

Aquest bloc admet que té una flaca per a l'escriptor Ricard Biel, del qual ja se n'han comentat els seus llibres.

Però avui treu el cap en elsgustosreunits.cat per les entrades que fa en el seu bloc. Tots els dimarts fa una entrada, i l'escala de qualificació d'aquestres entrades, al meny per a mi,  va de  brillant a genial, mai per dessota  d'aquesta valoració.

Aquí els deixo el darrer alhora que els animo que visitin el seu bloc, http://ricardbiel-unaltrejuny.blogspot.com.es si més no, tots els dimarts, sempre és una estimulant sorpresa.


.............................................

dimarts 24 de desembre de 2013

L'home modern




Al cosí Miquel, que m’ha suggerit l’escrit
 
Thamsanqa Jantjie és l’home que fa uns dies va fer de fals intèrpret per a sords al funeral de Nelson Mandela. Era un anònim abans del funeral i ara el món el coneix, fins al punt que, per bé que amb dificultat, jo mateix he estat capaç d’escriure el seu nom copiant-lo d’un diari. Janjtie està ara tancat en un hospital psiquiàtric, no sé si per impostor o per esquizofrènic. Normalment als impostors se’ls envia a la presó i als esquizofrènics als psiquiàtric, però en aquest cas jo no sabria on enviar-lo, perquè de fet el que faria seria donar-li un premi a ell i enviar a la presó o al psiquiàtric a les autoritats que van contractar un sonat per a la feina d’intèrpret. Van haver de ser el gremi de sords els qui, ofesos, van delatar l’impostor, i van ser els sords els primers a assenyalar amb el dit l’impostor, en cap cas a les autoritats incompetents per haver-lo contractat. De manera que tant les autoritats com els afectats assenyalen amb el dit el sonat com aquell qui assenyala el dit de qui assenyala la lluna, cosa que em decideix a pensar que a les autoritats les enviaria a la presó per incompetència i posterior omissió de responsabilitats, i als sords els enviaria al psiquiàtric, però en una ala diferent a la dels esquizofrènics, o sigui l’ala corresponent als oligofrènics —imbècils en llenguatge planer.
D’altra banda, en l’impostor Jantjie no hi va haver impostura, i en l’absència d’impostura no hi pot haver responsabilitats. Ningú no pot responsabilitzar l’esquizofrènic dels seus actes, però és que la cosa es complica quan m’adono que tampoc podem responsabilitzar les autoritats polítiques de la seva incompetència, sent aquesta producte del mateix problema d’esquizofrènia, i més ho veiem encara com més ens apropem als alts càrrecs polítics. Només a tall d’exemple, agafem el senyor José María Aznar, expresident del govern espanyol, i recordem aquella inoblidable imatge seva dels peus sobre la taula en la reunió amb els del G-8. No hi ha cap diferència essencial entre el senyor Aznar i el senyor Jantjie gesticulant sense sentit, tret que aquest provocava el somriure mentre que el senyor Aznar va provocar vergonya aliena, i tret que el fals intèrpret era inofensiu i el segon un criminal. Però, on són ara l’un i l’altre? El primer tancat al psiquiàtric i el segon guanyant més d’un milió d’euros escrivint articles i donant conferències mentre la seva esposa reparteix relaxing cafés con leche fent d’alcaldessa de Madrid, una senyora, per cert, també com el seu marit votada democràticament per la majoria del seu poble.
L’actuació del senyor Jantjie va ser fenomenal, com no podia ser d’altra manera. Va desballestar amb el seu capteniment solemne la cerimònia més solemne imaginable, davant de la presència de vips de tota mena i dels principals caps d’Estat. Tota una metàfora del teatre esquizofrènic on doblement estem ficats: l’absurditat existencial on al seu torn s’insereix la comèdia humana. Janjtie no va actuar gràcies al seu desequilibri mental, per això el seu paper va ser tan convincent. Només els sords el van poder delatar, i això demostra justament l’excel·lència de la seva actuació. I em pregunto, atenent que el van triar precisament a ell com a intèrpret, si no devia ser l’únic que es va oferir per a la feina. És a dir: davant l’evidència de la inexistent comprovació del nivell professional de l’escollit, tenien de fet pensat oferir la feina a algú? Si no hagués estat pel seu oferiment, hi hauria hagut intèrpret per a sords al funeral de Nelson Mandela? I en conseqüència, s’haurien ofès aleshores els del gremi de sords? Per tant, no haurien fet bé els sords de callar en comptes d’acarnissar-se públicament contra el senyor Jantjie? Al capdavall, no va aconseguir Jantjie amb la seva actuació donar presència als sords amb aquell acte i, doncs, sensibilitzar el món sobre aquest col·lectiu, i de la manera més magníficament eficient, a través de tots els mitjans mundials? Uf...
El senyor Jantjie és un símbol involuntari, inconscient, de l’home modern, aquell que ho és en tant que triomfador a qualsevol preu. En la modernitat no importa el que fas sinó el que sembla que fas. No importava gens el que hauria hagut d’interpretar amb signes, però a Jantjie li va fallar la tècnica del llenguatge, i això va ser decisiu. Al president nord-americà Obama, que tenia al costat, no li falla la tècnica del llenguatge. Jantjie es va delatar i, en delatar-se, va delatar la farsa moderna. L’home modern no pot fallar, i la resta d’homes triomfadors i aspirants no l’hi van perdonar. L’home modern és un camaleó amb americana, corbata, colònia, i amb una dentadura blanca com la neu. Jantji complia aquests requisits, però va gesticular de manera convincent per a tothom menys per als sords. Tot d’una va deixar de ser un home modern als ulls del món. L’home modern és un infiltrat a la festa, ningú no el coneix i tothom l’accepta perquè fa allò que s’espera que faci. No ha de tenir personalitat, si en tingués estaria perdut. L’home modern busca l’acceptació i per això s’adapta, s’integra al cim de la impersonalitat social com un guant a la mà. Jantjie feia tot l’efecte de ser el perfecte home modern, però el van acabar enxampant, i la societat, a qui naturalment no li importa un rave el llenguatge dels sords, no l’ha perdonat perquè han interpretat que es burlava, i no pas dels sords, sinó d’allò més sagrat: el corrent social. La pitjor de les ofenses. Vet aquí l’enorme hipocresia. De res no ha servit que el senyor Jantjie fos esquizofrènic. Cap exculpació. Va deixar la societat moderna en evidència, i això és intolerable i mereix la foguera. Ni seny ni pietat. De no haver estat pels sords, ara ningú no es recordaria de Jantji. Hauria passat per un home modern. Oblidable.

dissabte, 28 de desembre de 2013

NI UNA PASSA ENRERA

(lamento no recordar qui va fer la vinyeta)

divendres, 6 de desembre de 2013

NOZUKO TETO

video
De vegades sense buscar, un@troba.





video video






dijous, 5 de desembre de 2013

EL CIRC

Mai m'agradat el circ, ni de ben menuda, i a casa davant el meu poc entusiasme m'hi van dur poc, molt poc. No l'entenia i allò que feia riure tothom no em fèien ni pesigolles i l'admiració que determinats "números" despertaven a mi em deixava més aviat indiferent, l'única cosa que em despertava un cert interès eren els trapezis, però honestament tampoc he rumiat mai, perquè els trapezis, sí, ja que aquest interès no em va empènyer mai a tornar, ni tant sols espaiadament, al circ.


tot això vé a tomb a causa d'aquesta notícia llegida a elindirecte.cat:

País Valencià lliure de circs amb animals.

Fa pocs dies, hem sabut de l’existència d’un centre d’ensinistrament, allotjament i doma d’animals de circ[1] a Jarafuel (la Vall de Cofrents).  És un negoci vinculat al món del circ, dedicat a l’ensinistrament, allotjament i doma i per a que, posteriorment, els circs de tot el món puguen llogar aquests animals esclaus.  Les seues víctimes són lleons, tigres i óssos.

Aquest negoci s’amaga al mig de la muntanya, molt a prop de la central nuclear de Cofrents.  Funciona irregularment, amb un nucli zoològic vinculat a la seua ubicació anterior i sense les autoritzacions administratives corresponents, que ara intenta obtindre.  Les administracions han mirat cap a altra banda i, ara, aporten els seus informes favorables a la legalització.  Entre elles, destaca l’Ajuntament de Jarafuel.

Com la central, amaga el seu nucli al centre de les instal·lacions.  És un espai de 1.382m2, on es situen les presons dels animals, minúscules gàbies d’entre 84 i 15m2.  Envolten un “recinte de doma” circular, com les pistes dels circs.  Allí dins sotmeten els animals, amb tota classe de càstigs i tortures i amb tota classe d’armes: ganxos, fuets, pals…  Allí, els animals aprenen que han de fer coses com saltar d’una plataforma a altra o passar per un cercle de foc, si no volen patir els càstigs per no fer-les.

A l’informe Els animals als circs  podem veure fins a quin punt pateixen els animals sotmesos a aquests ensinistraments, a una vida plena de perills durant els viatges, a dins d’eixes gàbies on quasi no es poden moure i sempre amenaçats per les olors i els sorolls dels altres depredadors i estimulats per les de les preses, per les olors i els sorolls de les gàbies que són a tocar de les seues.  Es pot veure el patiment que representa per a aquests animals no poder fer el que és natural per a ells, i el que representa haver de fer coses que els són estranyes.

El centre de Jarafuel que ara van a legalitzar representa l’autèntica cara del circ amb animals.  La cara oculta de la tortura i el maltractament, amb la manipulació i la mentida que es representa davant dels nostres ulls, a les pistes dels circs.

Les ciutats que es declaren lliures de circs amb animals tallen el seu vincle amb aquests abusos.  Ciutats com Villena, que es declarà lliure de circs amb animals amb el suport dels nostres companys i companyes de la Plataforma Animalista[2].  ComPetrer, Novelda, Paterna, Picassent, Burjassot, Albalat de la Ribera, Monòver, Alcoi i Alacant.  I com moltes altres.

Des d’Iniciativa Animalista volem donar un pas més enllà i començar a treballar per la declaració del País Valencià lliure de circs amb animals.  Volem que s’acabe el patiment d’aquests  animals que arriben amb els circs als pobles i ciutats, especialment per Nadal.  No són “l’alegria dels xiquets i xiquetes”, són víctimes d’aquest negoci, sempre amb el cap cot, psicològicament destrossades.