dissabte, 16 de març de 2013

DOCE CUENTOS PEREGRINOS



DOCE CUENTOS PEREGRINOS
Gabriel García Máquez
Debolsillo
Barcelona 2011



La primera part del títol d’aquest llibre ja ens indica que ens trobarem amb dotze contes, el peregrinos respon a la ubicació territorial de cadascun dels contes, ja que uns passen a Roma, d’altres a Nàpols, d’altres a París, a Barcelona.......

En els dotze contes trobem la bona manera d’escriure i el bon ofici de l’autor, ens trobem en un d’aquells casos d’homogeneïtat tant dels temes com de l’estil, no hi ha cap relat millor que els altres, ja que tots ells estan escrits amb la bona qualitat de García Márquez amb una prosa precisa però no absenta ni renyida de poètica narrativa,  i si bé no és important, cal assenyalar que fins i tot tenen la mida justa.

I per si algú creia que Nena Daconte era solament un grup musical aquí descobriran que Nena Daconte és una noia que és punxa amb una rosa i..................... ho hauran de llegir per veure què
passa.

Cercant si aquests contes havien passat del paper a la imatge, n’he trobat alguns, tots fets amb la millor honestedat, però cap que transmetri allò que l’escriptura expressa. Finalment he trobat aquest video, que al capdavall és la narració literària d’un dels contes. Bonic





dimecres, 13 de març de 2013

MI TIO SPENCER


MI TIO SPENCER
Aldous Huxley
Traducció: Fernando Calleja Gutierrez
Ediciones del Viento
La Coruña 2012
254 pàgines


El títol original d’aquest llibre és Young Archimedes, i els ho comento perquè si estan interessats a llegir-lo provin de trobar alguna altra edició que no sigui aquesta, no els diré que la de Ediciones del Viento sigui poc recomanable, però tampoc es per llençar coets i qui sap si en poden trobar alguna de millorable a les biblioteques. I sobretot perquè no sembla que ningú prou qualificat hagi fet una última lectura de l’edició, doncs a la pàgina 31 segona fila, s’ha transcrit “proyecto” allà on ha de dir “provecto” . Com molt bé entendran no és el mateix:

“Y así ocurría que el primero ya proyecto monsieur Figaro” que “Y así ocurría que el primero y ya provecto monsieur Figaro”

I no és una interpretació personal sinó que ve determinat pel context en el qual s’inscriu aquest paràgraf; no és l’únic desencert que hi he trobat, però sí un dels més remarcables per què desvirtua les paraules de l’autor. Quan la traducció, justeta.

I...... llegit A. Huxley en aquestes circumstàncies els comento que el títol del llibre és també el títol del primer relat que ens troben en aquest recull de sis. Tot i jo que entenc que el relat pròpiament de Mi tio Spencer és més aviat una novel·la curta i la resta són contes, tots ells amb una certa unitat estilística. Històries que s’inscriuen dins el naturalisme, és a dir, res a veure amb el Huxley d’Un món feliç, trobem personatges quotidians que viuen una situació puntual a les seves vides. Solament afegir que tot i que no solc valorar el contingut de les històries per elles mateixes, els comentaré que m’han agradat.
Aldous Huxley




diumenge, 10 de març de 2013

RICHARD WAGNER







Senyores i Senyors, tothom té un passat, s'entén un passat que hom vol amagar i Wagner no n'és una excepció. I no parlo dels deutes que va deixar arreu ni l'afició d'enllitar-se amb les dones dels seus mecenes o amics, no, no, parlo de la imatge que veuen més amunt. 

En el decurs d'una estada a París i mancat de recursos econòmics, Wagner "el sublim" va haver de fer aquests arrenjaments.

D'aquestes coses i molts més ens en va parlar Jaume Tribo, mestre apuntador del Liceu el passat dijous, dia que finalitzà el Simposi Wagner dut a terme al Conservatori del Liceu, a instàncies de diverses entitats musicals i wagnerianes.

Aquest és un enregistrament ben curiós, els convido que l'escoltin i ho descobreixin, i els arrenjaments, com no podia ser de cap altre manera, estan molt bé.

El video:


 

divendres, 8 de març de 2013

8 DE MARÇ..........

........DIA INTERNACIONAL DE LA DONA, PERÒ JO SÓC DONA TOT L'ANY.