dissabte, 24 de novembre de 2012

OPEN BADGES






Si cap de vostès considera que sap més que un savi sobre un tema concret però aquests coneixemaments els ha adquirit de manera autodicta i solament empès per la seva curiositat i la passió que li genera el tema en concret i a més a més li fa mandra que per acreditar-ho hagi de passar per un seguit d'estudis universitaris, la Fundació Mozilla, amb l'ajut econòmic de la Fundació McArthur ha engegat la iniciatia OPEN BADGET.

Open Badget és tot un sistema, on també s'impliquen determinades universitats, que li permet acreditar que vostè ho sap tot sobre una cosa concreta, un cop superat el test, se li concedeix una acreditació que podrà incorporar en el facebook, en el web, en el bloc, etc..... però si volen saber exactament con funciona, cliquin el següent enllaç que els adreçarà cap la Universitat Jaume I de València on se'ns explica exactament que pretèn i com funciona, molt interessant, de debò, no solament per la repercusió personal, sinó de la bona aplicació de la tecnologia.


i aquest altre enllaç ens dur directament a Open Badget:



Honestament crec que és molt interessant conèixer aquestes iniciatives que acosten i ens acosten al coneixement i a la tecnologia.

dimecres, 21 de novembre de 2012

LO MEJOR DE CONNIE WILLIS


LO MEJOR DE CONNIE WILLIS
Connie Willis
Traducció: Pedro Jorge Romero
Ediciones B
Barcelona 2010
Volum I – 357 pàgines
Volum II – 413 pàgines



Sota aquest títol tant contundent, en aquests dos volums s’apleguen un seguit de relats de l’autora Connie Willis.

Aquest bloc desconeix si el contingut dels llibres és el millor de la producció de l’autora, però és un risc posar aquesta mena de títols ja que la tria està subjecte al criteri de qui la fa, tot i que pogui ser el mateix autor/a. Probablement hagués estat més encertat la traducció del seu títol original The Winds of Marble Arch and others stories.

Primerament, assenyalar que entre la lectura del primer i del segon volum, de forma voluntària,  hi hagut un interval de temps, desconec si això és bo o no, però en tot cas m’ha semblat més encerat seguir aquesta pauta de lectura. 

Com sol passar en tota antologia o recull no sempre els relats mantenen la mateixa qualitat , aquí també passa, n’hi  ha de molt i molt interessants fins a d’altres d’un relatiu interès, entremig trobem un ventall de relats d’interès divers, no obstant cal dir que Connie Willis és àgil, fa descripcions curtes i precises i té un bon sentit de la narració i concretament de la narració entre temps passat i present sense haver de recórrer a puntuacions acadèmiques; però també trobem que de vegades les històries s’allarguen, no diré excessivament, però potser sí de manera innnecessària. No obstant i pot ser que contradictòriament, en aquells relats més atractius aquest bloc no hagués volgut que s’acabéssin tant aviat. La valoració, per a una lectora poc aficionada a la ciència ficció i que ho desconeix tot sobre el gènere, és positiva.




diumenge, 18 de novembre de 2012

30/40 LIVINGSTONE



30/40 LIVINGSTONE
Creació, direcció, espai escènic i intèrprets:
Sergi López i Jorge Picó

Teatre Lliure - Montjuïc



M’ha costat una mica decidir-me a fer el comentari d’aquest espectacle ja que l’actor Sergi López és molt apreciat en aquest bloc.

Bàsicament m’ha costat perquè 30/40 Livingstone té pocs defectes però són defectes sensibles. 30/40 Livigstone, tot i tenir un discurs narratiu, l’espectacle aplega alguns gags però aquest gags s’allarguen massa i fins hi tot n’hi ha algun que sobrepassa l’histrionisme (el del Village) i aquesta llargària afebleix el contingut d’allò que és vol dir  i el somriure inicial no acaba amb el riure franc sinó que queda esmorteït per voler estirar allò que ja s’ha dit en els primer instants del gag. Altrament els acudits són oportunistes i fàcils aptes per un consum immediat.

Aquest bloc considera que és un espectacle més adequat per un espai escènic i d’aforament més reduït.

Quan la resta correcte i destacar la il·luminació, la quan ajuda a millorar l’obra.

El dossier aquí.

Video promocional:


dimecres, 14 de novembre de 2012

ICH BIN DIE FESCHE LOLA

ICH BIN DIE FESCHE LOLA

Letra i música: Friedrich Hollander/ Robert Liebmann


Pel.l.icula: Der Blaue Angel - Dtor. Josef von Sternberg


Jo sóc l'alegre Lola
de qui tan s'ha parlat
tinc una pianola
que és del segle passat
la música que toca
agrada al veïnat
i perquè fa patxoca
l'han duta a l'envelat

I allà tot fent tabola
ballem sense parar
mentre la pianola
no para de tocar
tothom em crida
"Lola, alegra'ns fins demà"
no et deixarem mai sola"
Tornem a començar

Tot gira i tot rodola
mentre jo vaig cantant
jo sóc la bella Lola
pregunta i t'ho diran. 


diumenge, 11 de novembre de 2012

LA BÊTE



LA BÊTE
Autor: David Hirson

Intèrprets:
Míriam Alamany
Pepo Blasco
Jordi Boixaderas
Jordi Bosch
Anna Briansó
Queralt Casasayas
Abel Folk
Carles Martínez
Gemma Martínez
Manuel Veiga

Direcció: Sergi Belbel
Traducció: Joan Sellent
Escenografia: Max Glaenzel
Vestuari: Maria Araujo
(se’ns indica en el programa de mà que part del vestuari i accessoris procedeixen del fons del TNC)

Producció TNC i Bitó Produccions

fins el 25 de novembre 




Ras i curt, vagin a veure-la, i si hi estan hi interessats/des, afanyin-se per què solament tenen dues setmanes, tot i que imagino tard o d’hora la tornaran a fer.

Hi trobo pocs peròs a aquesta posada en escena i el pocs que hi puguin haver no afecten en absolut l’acabat final, consignar-los és una mica perdre el temps i allò de buscar les pesigolles.

El text de David Hirson, amb terminologia actual, va ser elaborat amb decasíl·labs  en la seva versió original en ànglès, però la traducció, molt acurada, de Joan Sellent l’ha convertit en alexandrins en la seva versió en català (ho diu el programa de mà, eh!), però ho consigno perquè aquesta part de l’obra està molt ben aconseguida.

Quan els intèrprets, ara no els descobrirem ja tots prou coneguts i solvents i evidentment no calia dubtar que en Jordi Bosch, qui va substituir darrera hora l’Anna Lizaran, qui es va fa mal en un peu, se’n sortiria amb escreix.

La posada en escena, al servei del text, acompleix molt eficaçment i sense fissures allò que l’obra vol transmetre, això és: dues maneres d’entendre el teatre, la vessant més popular o la vessant més intel·lectual, un homenatge al teatre del segle XVI, amb bambolines, grasoles..... i concretament a Molière (un dels protagonistes s’anomena Elomire (Jordi Boixaderes), l’acrònim de Molière) i molt especialment a aquella dèria que tenia Molière sobre la hipocresia, tema reiterat en les seves obres.


El dossier de l’obra clicant aquí.

Vídeos de l’espectacle:



Fotografies: