dissabte, 28 de juliol de 2012

LITUS


LITUS
Dramatúrgia i direcció: Marta Buchaca

Interprets:
Laia     Anna Alarcón
Toni     Borja Espinosa
Pepe    Josep Sobrevals
Pau      Jacob Torres
Marc    David Verdaguer

SALAFlyHard:
C/ Alpens 3, Barcelona
sala@flyhard.org

reserves solament per correu electronic

FINS EL 31 DE JULIOL


M’escriu una amiga que viu a Badalona suggerint-me haig d’anar a veure aquesta obra, que li ha agradat molt. M’avergonyeix i penso: “Ha de ser algú de Badalona que t’empenyi fins a la Sala Flyhard que ho tens a tocar de casa”, més avergonyida; doncs tot el que havia sentit a parlar de la Sala Flyhard havia estat molt positiu.

Bé, primer indicador que la cosa té èxit, han encetat una pròrroga i a la plana web gairebé tots els dies diu: esgotades, finalment trobo un dia, m....da, no hi puc anar, “et posem en llista d’espera per divendres”, responen molt amablement. Divendres tarda: “tenim una localitat disponible, t’interessa?” –SI.

Ja em disculparan aquest relat, però és per fer-los-hi una idea de com està el tema i la bona acollida que ha tingut aquesta obra.

La Sala Flyhard és una sala petita, aparentment modesta però amb una necessària ambició, ja que neix amb la voluntat de posar en escena teatre d’autors catalans d’avui mateix, criteri que un cop posat en marxa ens fa adonar del buit que hi havia en aquest sentit, i tot això sense renunciar a la feina ben feta.

Els transcrit l’argument i després en parlem.
Fa tres mesos en Litus va morir. Es va estimbar amb la furgoneta . En Litus es va suïcidar. La Laia, la seva nòvia, encara se sent culpable mentre mira de refer la seva vida. En Pepe, el seu company de banda, ara triomfa en solitari fent concerts per tot el país. En Pau, el seu company de pis, encara manté la seva habitació com la va deixar. En Marc, fracassant de nou en les seves relacions, troba a faltar les paraules de consol d’en Litus. I en Toni, el seu germà, els ha convocat aquesta nit per recordar-lo. Però no ha estat idea d’en Toni fer una trobada en memòria del seu germà, va ser en Litus que així ho va deixar escrit en una carta que encara ningú no ha llegit.
Una autèntica lluita entre viure en la nostàlgia, recordant aquells moments en els que van ser feliços, o avançar en la seva vida. Humor, tendresa i uns personatges que s’aniran despullant emocionalment així que avanci aquest retrobament d’amics.


Com poden observar la situació d’una trobada d’amics per recordar un tercer no ens és desconegut i tampoc aquí trobem cap finalment sorprenent sinó més aviat amable, però els personatges els trobem propers, són identificables i es mouen com nosaltres o com els nostres amics. La direcció de Marta Buchaca és molt encertada, ja que en un espai escènic força petit i amb un mobiliari essencial sap imprimir un moviment escènic molt convincent, amb l’encert de fer desaparèixer brevíssimament d’escena algun personatge per tal d’esponjar una mica el menut espai. Alhora la directora ens estalvia crits exagerats en els moments de crisi, coneix el límit de l’espai i n’adequa el to, fins el punt que hi ha moments que els personatges parlen en gairebé un murmuri resultant força versemblant.

No obstant aquest bloc ha trobat ha faltar una mica més de profunditat en el personatge del germà, sabem que el motiva a fer el que fa, però elsgustosreunits troba que caldria anar una mica més enllà sobre el dolor de saber-se l’únic destinatari d’una única carta, però evidentment aquesta és una opinió amb la qual no cal estar-hi d’acord.

Quan els act@rs, tots estan molt ben dirigits i responen perfectament a cadascun dels personatges, no en puc destacar-ne cap ja que aquí la unitat de to està molt aconseguida i tots els actors i actriu ho fan bé.

I ja per acabar un dels atractius de l’ideari de la Sala Flyhard, és que solament tenen dos preus per les entrades 5’00 € ó 10’00 € i vostè tria quina quantitat pot pagar, sí-sí, vostè decideix la quantitat que pot (o vol) pagar. Iniciativa molt adequada pels temps que vivim.

Els deixo una entrevista de Marta Buchaca que parla sobre LITUS.

dimarts, 24 de juliol de 2012

CIACCONA DEL PARADISO E DELL' INFERNO



Sense ordre i desconcert.



 

diumenge, 22 de juliol de 2012

MARIA ANTONIETA


MARIA ANTONIETA
Stefan Zweig
Traducció Carlos Fortea
Acantilado
Barcelona 2012
540 pàgines


De ben segur que Maria Antonieta i Lucrecia Borgia són dos personatges històrics dels quals se’n parla molt i se’n coneix ben poc.

Segons Stefan Zweig (Viena 1882 – Brasil 1942) aquest és un llibre de caire històric, jo diria que és narrativa històrica, ja que l’autor no és limita a fer una biografia a la qual va indissolublement lligada la revolució francesa, sinó que la reverteix d’un mantell literari que alhora fuig del que ara està tant de moda com és la novel·la històrica, que em temo que no sabria ni que és això.

Abastament documentat, al final de llibre Zweig ens assenyala allò que hi ha de frau en el documents històrics que van circular durant molts anys i que ell va refusar en el seu treball de recerca.

Cal assenyalar que S.Z. no amaga en cap moment, si més no, simpatia, si força indulgència amb el seu personatge, tot i que això no el fa ser intransigent i ens assenyala aquells defectes i les causes que van portar de manera inequívoca a la revolta i la revolució.

I si m’ho permeten una reflexió extra literària, però que mentre llegia aquest llibre no podia passar per alt.

Maria Antonieta, austríaca, procedia de la família dels Habsbourg i va ser portada a la cort de França amb 14 anys per formalitzar un matrimoni d’estat amb qui seria Lluís XVI, de la casa dels Borbó. Bé doncs segons l’autor, aquest rei era indolent, cagadubtes fins i tot en els moments més difícils, i que dies previs al seu desallotjament de Versalles, l’única que cosa que el preocupava era que no  havia pogut sortir de caça, l'única cosa que el motivava i tot i els advertiments del perill tot el que consignava en el seu diari era si havia sortit o no a caçar. Els sona d’alguna cosa això?

Ben traduït per Carlos Fortea.

dimarts, 17 de juliol de 2012

ISAAC BASHEVIS SINGER


CUENTOS
Isaac Bahevis Singer
Traducció: Rhoda Enelde y Jacob Abecasis
RBA
Barcelona 2011
908 pàgines


De debò que se’m fa una mica difícil comentar aquestra tria de 47 contes que el mateix Singer va fer per ser publicats en aquest volum.

Sol passar que en un recull de contes no sempre tots mantenen el mateix nivell, sense que això afecti a la valoració final del recull, excepcionalment  tots els relats que aquí s’hi apleguen mantenen sempre el mateix nivell de qualitat i d’interès, fins el punt que no sabria dir quin m’agradat més ni tampoc quin és el que no m’agradat prou.

Sovint d'I.B. Singer (premi Novel de literatura l’any 1978) se’n parla més d‘ell que de l’escriptor, del seu rebuig a les entrevistes, a la seva poca vida social (literàriament parlant) i que tot i residir els EE.UU. la seva obra la va fer en yiddish, si més el no, el 90%, llevat d’algunes incursions a l’anglès.

Nascut a Polònia l’any 1902,  traslladat els Estat Units d’Amèrica l’any 1935, el seu pare i el seu avi eren rabins i hom té la sensació, llegint aquests contes, que mai va deixar Polonia i per descomptat el món jassídic. Per nosaltres, que fins i tot els més apostates, no se n’escapen d’estar inbuïts de cristianisme, no deixa de ser un descobriment endinsar-se en un món i un imaginari desproveït d’aquesta influência. Singer es permet la ironia en aquelles gairebé faules  on se’ns parla de temptacions del diable o de rabins desnortats.

Sí cal diferenciar dos mons, aquells relats (la majoria) ubicats a Polonia i la resta on els fets es situen a Nova York i rodàlies, en aquest darrer cas sovint el conte està escrit en primera persona i no sabem si allò que Singer ens explica és realitat literària o pura ficció, però mai abandona el món hebreu, que en definitiva seria el nucli unificador d’aquest recull.

Al final del llibre hi trobem un glossari de terminologia yiddish.

Força ben traduït.