dijous, 28 de juny de 2012

PELLÉAS ET MÉLISANDE


PELLÉAS ET MÉLISANDE
Música: Claude Debussy
Llibret: Maurice Maeterlinck

Pelléas: Jean-Sébastien Bou
Golaud: Laurent Naouri
Arkel: John Tomlinson
El petit Yniold: Olatz Saitua
Metge / Pastor: Kurt Gysen
Mélisande: María Bayo
Geneviève: Hilary Summers

ORQUESTRA SIMFÒNICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU
Director Música: Michael Boder
Director artístic: Robert Wilson
Direcció del Cor: José Luis Basso

Coproducció: Opéra National de Paris / Festival de Salzburg (reposició realitzada amb la col·laboració del Teatro Real de Madrid)

27 de juny de 2012


Ahir dia d'estrena al Liceu de Barcelona d'aquesta òpera.

Allò més remarcable de la nit va ser la bellíssima música de Debussy, plena de descripcions, la bona direcció de Michael Boder i la esplèndida resposta dels músics de l'orquestra a la direcció del mestre Boder.

Quan la dramatúrgia, està en la línea de Robert Wilson, d'aparença estàtica (tot i que quan hi pensem ens adonem que no és així), pocs elements en escena però significatius, treball bàsicament amb el blanc (la llum) i el blau..... Robert Wilson és un director al qual s'hi entra o no, però no sol admetre criteris ambigus, tot aquest idiolecte wilsonià és molt addient per a Pelléas et Mélisande, ara bé..... espero que Robert Wilson canviï en un futur una mica el registre, ja n'ha fet unes quantes amb el mateix criteri i l'espectador ja no experimenta cap sorpresa.

Les veus. Maria Bayo no ha estat mai santa de la meva devoció i no he entès mai els elogis que se li dediquen, en el repertori barroc la trobava (en passat) acceptable i poca cosa més, entendran doncs que no demostri el més mínim entusiasme per aquesta cantant, que fins i tot ahir em va semblar detectar un cert tremolor a la veu, tot això en un paper que demana més aviat expressivitat que no pas una veu portentosa i tot i així, a criteri d'aquest bloc no va estar gens reeixida.

Força bé i expressiu va estar Laurent Naouri (Golaud), remarcable Kurt Gysen, inaudible Olatz Saitua (ho sento), Hilary Summers força acceptable; Jean-Sébastien Bou (Pelléas) té una veu anodina i de corda inidentificable i John Tomlinson, em sap molt de greu, però va mostrar evident símptomes d'irrecuperables temps perduts.

Ara bé, si vostès m'ho demanen els diré que s'acostin a veure-la perquè les bonhomies (música, direcció orquestral i la pròpia orquestra) s'ho valen.

Pel resum argumental cliquin aquí, ja poden imaginar que si la Méli mort, és un drama.

Un parell de fotografies de la producció:




El video promocional:


dijous, 21 de juny de 2012

OBC TEMPORADA 2012-2013


L'auditori ja ha penjat a la seva pàgina web la programació de l'OBC per la temporada vinent.

Hi ha dues opcions de consulta:

1 - concert a concert:

2 - descàrrega del llibret sencer


 De res.



dimarts, 19 de juny de 2012

EMILI TEIXIDOR

Sis-us-plau, pot avisar al Sr. Martí Pol, digui-li que l'Emili ja és aquí........ 


diumenge, 17 de juny de 2012

PAUL GULDA

Ho poso per que sí, perquè em ve de gust i espero els agradi.


dissabte, 16 de juny de 2012

EL CEMENTIRI DE PRAGA


EL CEMENTIRI DE PRAGA
Umberto Eco
Traducció: Carme Arenas Noguera
Rosa dels Vents
Barcelona 2010
569 pàgines


Primerament els diré que aquest llibre està molt ben traduït per la Carme Arenas Noguera.

Dit això, anem directament el llibre i el seu contingut.

En el seu moment ja se’n va parlar força d’El Cementiri de Praga i sovint no amb grans elogis, bàsicament allò que es va dir és que no era la millor novel·la (històrica) d’Umberto Eco. I aquest bloc és de la mateixa opinió.

Elsgustosreunits no és gaire procliu a llegir novel·la  històrica, admeto que sóc poc flexible, o llegeixo història o llegeixo novel·la però desconfiu d’aquest híbrid anomenat novel·la històrica,  i honestament no ne llegit gaire. En el cas que ens ocupa l’he llegida com una novel·la i tot i que al final, a manera d’epíleg, se’ns indica que tots els personatges, llevat del protagonista, han existit, han dit, han escrit i han fet tot el que surt en el llibre, el propi tractament que Umberto Eco dona al teixit argumental és de novel·la i així la hi pres, tot i que no dubto  de la seva rigorositat històrica.

A criteri d’aquest bloc, el problema principal rau què no saps cap on va i s’arriba amb la pregunta, que m’ha volgut explicar?, evidentment no és que no tingui contingut, però no saps si ens ha volgut mostrar la visió demoníaca que hi havia dels jueus, visió pèrfida que s’estén també els maçons; si ens vol assenyalar les pràctiques poc edificants de la policia, dels serveis d’espionatges, dels complots (cf. el cas Dreyfuss) i que són aplicables a qualsevol país, si dels jesuïtes,  o potser ens ho vol mostrar tot i aquest seria el propi objectiu i raó de ser d’aquest llibre, tampoc és que el lector@ es perdi, és que sembla que va una mica a la deriva.

Com a novel·la no és gaire reeixida, pel que fa a la seva vessant històrica, particularment m’ha interessat la visió extremadament malèfica que hi havia dels jueus en determinats sectors i no podem deixar  de pensar que podia ser ben bé el cultiu d’allò que va esdevenir en el s.XX.

I no sé que més dir-los per què tampoc els puc engrescar a llegir-lo, si ho fan tindran molta informació que potser no coneixen, si busquen bona literatura mirin altres opcions.






diumenge, 10 de juny de 2012

GÈNESI, UNA IDEA D'EUROPA


GÈNESI… UNA IDEA D’EUROPA

CIA. ONSTAGE
Creació col·lectiva OnStage
Direcció i Idea original: Míriam Escurriola i Elisabet Sopesens
Producció: CIA. OnStage
Supervisió artística i construcció de màscares: Javier Villena

Interprets:
CAPITANA / PERNILLA: Berta Errando / Eva Cartañá
ARLECHINO / PAUL: José Javier Domínguez
MADEM LILITH / VIRTU: Míriam Escurriola / Mireia Sanmartin
LEANDRE / FERRAN: Lluís Parera
PANTALONE / VICARIO: Jaime C. Segura
ARIADNA / CAYE: Elisabet Sopesens
FARAONA / LEYRE: Èlia Corral / Míriam Escurriola

Música en directe:
FANFÀRRIA EUREKA:
Joan Camps (trompa)
Òscar Castellà (saxo tenor)
Oriol “Txic” Travé (percussió)
Carles Estruch (tuba)
Manel Pinós (saxo alto)



Il·luminació: Marta Bayer i Marc Creus
Vestuari: Gimena González-Busch
Cap de producció: Estel Ferrer
Ajudant de producció: Marc Oller
Fotografia: Claudio Perrone
Disseny Gràfic: Anna Escurriola
Assistència Cant Coral: Albert Cabero


Teatre del Raval
C/ Sant Antoni Abat 12
Barcelona

Del 31 de maig al 24 de juny del 2012.
De dijous a dissabte a les 21h i diumenges a les 19h.


Els donaré algunes raons per les quals,crec, haurien d’anar a veure aquesta obra de teatre:

·        És Commedia dell’Arte, una manera de fer teatre difícil, ja que l’actor o l’actriu s’amaga darrera d’una mascara i amb el domini del gest i les inflexions de la veu ha de saber transmetre el seu personatge.
La Commedia dell’Arte té personatges fixs i d’altres que es poden incorporar, trobaran força informació a la xarxa.

·        L’elenc actoral reuneix les qualitat assenyalades més amunt i tots (i totes) tenen molt bona tècnica i tots són bons actors i actrius.

·        Val a adir que no és Commedia dell’arte en estat pur, no comparin amb d’altres països on aquesta expressió teatral té més presència (tampoc no gaire, no creguin), però donat que no anem sobrats de commendia’s del’allte val la pena dona suport a aquesta iniciativa, però no solament per donar suport, sinó perquè realment el muntatge s’ho val.

·        El públic està tota l’estona amb un somriure, i l’espectacle manté sempre el mateix to.

·        La música és en directe, és a dir, que tenim músics presencials, cosa que sempre és d’agrair que hi hagi músics amb feina.

·        Té altres qualitats, però ja saben que no m’agrada allargar-me més del compte.

Tampoc es pot dir que sigui rodona, hi ha alguna resolució escènica que ha criteri d’aquest bloc és millorable, però la balança es decanta a favor d’aquest espectacle.

A la xarxa trobaran diversos videos d’aquest espectacle on es pot comprovar els inicis fins hores d’ara, jo els deixo el video que més s’acosta a la representació que s’està duent a terme al Teatre del Raval.

Ah! i no oblidin portar el carnet de les biblioteques de la Diputació de Barcelona, tindran un 25% descompte, ja sé que pel teatre i per la companyia no és bo que digui això, però entre la no assistència a causa del preu i l’assistència a preu una mica més econòmic, vostès que trien?

Ah! i de què va..... millor els deixo el text promocional:
Una dramatúrgia contemporània que barreja la Commedia dell’Arte, el text i el teatre físic.
Ens situem a l’Illa d’Hybris (una mena d’Arcàdia imaginària amb la seva part romàntica i la seva part més fosca) i veurem què passarà amb un comunicat que l’Illa ha rebut per part de la Unió (Europa). En aquest comunicat i després de molts intents de diàleg sense que des de l’Illa ningú contestés, se’ls informa que seran annexionats de manera definitiva i unilateral a Europa. Això provoca el posicionament dels personatges, alguns a favor (amb somnis de llibertat i prosperitat) i d’altres en contra (amb recel per perdre la seva parcel·la de poder). I entremig l’arribada d’una estrangera d’Egipte, fugint de la situació; i la “visita” d’uns tsunamis que agiten el territori. La decisió final, i qui la pren, i qui hi conspira, i qui hi està en contra… serà motiu per desencadenar aquesta controvèrsia sobre Europa… la idea d’Europa. Una idea que està canviant, que no és ara per ara homogènia. Moviments migratoris i els seus conflictes o controvèrsies. Aliances mundials. Globalització econòmica. Fenòmens que remouen el món a través de la xarxa. Les identitats, les pàtries, els estats, les fronteres…


diumenge, 3 de juny de 2012

ADRIANA LECOUVREUR


ADRIANA LECOUVREUR
Música: Francesco Cilèa
Llibret: Eugène Scribe – Ernest Legouvé

Adriana Lecouvreur: Barbara Frittoli
Maurizio: Roberto Alagna
Princesa de Bouillon: Dolora Zajick
Michonnet: Joan Pons
Abate di Chazeuil: Francisco Vas

Direcció musical: Maurizio Benini
Direcció d’escena: David McVicar
Reposició: Justin Way
Escenografia: Charles Edwards
Vestuari: Brigitte Reiffenstuel
Il·luminació: Adam Silverman

Orquetra I Cor del Gran Teatre del Liceu
03 de juny de 2012


Abans de continuar, si volen saber de que va aquest dramon, ei! de categoria, eh! cliquin aquí 
.
El meu amic del bloc La Mirada de Mantua ja en va avisar que el Roberto Alagna estava extraordinari en aquest paper, i és cert, desprès d’uns anys d’incertesa sembla que ha trobat de nou el camí del seus inicis, un cantant brillant i que en la òpera d’avui se’ns ha mostrar ple de facultats, expressiu i pletòric.

Dit això ens queda la resta. En ocasions anteriors ja he comentat que Barbara Frittoli no m’agrada gaire, si més no, en els papers mozartians, bé..... avui tampoc m’ha convençut, ha estat expressiva i ha cantat amb convenciment, ha anat de menys a més, a l’inici amb un molest tremolor que ja he comentat en d’altres entrades precedents, honestament, només puc atribuir els bravos i els aplaudiments que se li han dedicat a la fam del públic de tenir una diva a qui afillar, però que les qualitats vocals de Barbara Frittoli no passen de ser correctes.

Diuen que Dolora Zajick ja no és el que era, alguna cosa hi ha, però si el que li queda és el que hem sentit avui encara ens ho pot fer passar força bé unes temporades (no gaires) més i de Joan Pons, em sap molt de greu de dir, doncs se l’estima molt, que ell sí que ja no és el que era i que hauria d’emprendre un comiat digne i creguin-me que comento això amb molta tristesa. I Francisco Vas que em penso que en el Liceu ha fet tots els papers de comprimari de l’auca, no ha decebut, coneix el seu registre i sap com fer-lo servir.

La producció, d’aparença clàssica i conceptualment molt efectiva, ja que McVicar no ens fa oblidar mai que estem en un teatre, amb una òpera que parla de teatre i que dins de la mateixa obra s’hi fa teatre.

Molt bé l’orquestra i la direcció del mestre Maurizio Benini, ha ho ha fet benini (perdonin, però no me ne pogut estar).

Per acabar comentar-los una anècdota, avui era la darrera representació d'aquesta òpera i els cantants han estirat fins a fer-lo sortit del coverol al mestre apuntador Jaume Tribó, servidora no ha havia vist mai. Ha estat un gest simpàtic.

El video de la producció que hem vist avui: