EL MERCADER DE VENÈCIA

EL MERCADER DE VENÈCIA de William Shakespeare Repartiment Shylock Ramon Madaula Antonio Àlex Casanovas Bassanio Roger Coma Porcia Anna Ycobalzeta Nerissa Marta Domingo Jessica Margalida Grimalt-Reynés Lorenzo Albert Ausellé Graciano Joan Valentí Salerio Pere Eugeni Font Solanio Àlvar Triay Tubal / El vell Gobbo Santi Pons Stephanie Marta Betriu Dux de Venècia / Príncep d’Aragó Pep Sais Lancelot Gobbo Pep Ambròs Príncep del Marroc Joan Díez Servents, secretaris, guardaespatlles, policies i altres Joan Díez Jordi Llovet David Ortega Oriol Ruiz Josep Sobrevals

Traducció Joan Sellent Direcció Rafel Duran Fitxa tècnica aquí

Una pena que essent un dissabte el vespre i essent representat un Shakespeare el Teatre Nacional estigués mig ple.

Si no se’s lector (o lectora) habitual de teatre, o bé si no se’s lector habitual de Shakespeare, a criteri d’aquest bloc, no es poc deixar passar mai la representació d’una obra d’aquest autor, sempre i quan el text no sigui ni alterat, ni retallat,.ni modificat, ja que aquesta és la prioritat del seu teatre.

Diuen que El Mercader de Venècia és una comèdia, no serà aquest bloc qui ho posi en dubte i fins i tot és probable que en el moment de la seva estrena (aprox. 1600) ho fos, però la comèdia, honestament, no sé on és. Un home jueu a qui li arrabassen la filla, els diners, que no rep justícia “cristiana” i que el fan adjurar de la seva fe, no em fa ni tan sols somriure, més aviat ho veig com una tragèdia.

Dit això, de la producció del TNC el que més em va agradar és la mirada del director que admetent és una comèdia sap donar al personatge de Shylok el to desesperançat del personatge. La posada en escena té alguns encerts, però honestament, no crec que sigui de les que queden a la memòria, però cal agrair que hagin respectat el text i que la seva actualització hagi estat feta amb respecte i cura.

Quan el repartiment i per no ser exhaustiu comentar que Ramón Madaula és un Shylok molt i molt convincent i m’agradat molt Pep Ambrós en el paper del criat Lancelot, la resta oscil·len entre bé i correcte.

Els deixo el monòleg de Shylok i uns tastets (lamento no haver trobat la interpretació que Manel Barceló fa d’aquest personatge), veuran que hi ha una interpretació de Lawrence Olivier de l’any 1974, una mostra d’una manera de fer, de totes les que aquí hi ha i de les que vostès vulguin trobar els haig de dir que Ramón Madaula no desmereix gens davant de totes elles.

SHYLOCK: No té ulls un jueu? No té mans, dimensions, sentits, afectes i passions, un jueu? No es nodreix dels mateixos aliments?, no el fereixen les mateixes armes?, no està exposat a les mateixes malalties?, no es cura amb els mateixos remeis?, no es refreda i s’escalfa amb el mateix hivern i amb el mateix estiu que un cristià?... Si ens punxeu, no sagnem? Si ens feu pessigolles, no riem? Si ens enverineu, no ens morim? I, si ens tracteu injustament, no hem de venjar-nos-en?... Si en la resta som iguals, també en això ens hem d’assemblar. ....... Evidentment aquest monòleg el pot fer seu qualsevol ésser humà. Però imaginen que l’infamat no hagués estat un jueu? Aquí vam haver de treure el negre de Banyoles. Salman Rushdie. Els directors de cinema iranians tancats a la presó. La ruqueria ens priva del coneixement i de l'art.