divendres, 2 de març de 2012

COM US DEIA... EL REI ESTÀ FOTUT


un monòleg basat en textos de Frederic Soler i Hubert, més conegut popularment amb el pseudònim de Serafí Pitarra.

CIA JAUME COSTA
Textos de Frederic Soler, àlies “Serafí Pitarra”

Adaptació i dramatúrgia: Jaume Costa

Música: David Martell

INTÈRPRET
Jaume Costa
PIANO
David Martell | Viviana Salisi
FITXA ARTÍSTICA
Escenografia Jaume Costa,
Dibuix i pintura cortina Queralt Valls
Mecanització decorat Joser Mª Costa
Narrador vestuari Josefina Riera
Cavall i cançó “Lo nostre Duc” Montserrat Isanta
Coreografies Mª Àngels Singla
Veu en off Dani Bañeza


Fa temps, un professor de filologia catalana em va dir, així... tot passant, que per temes eròtics i escatològics el castellà tenia un vocabulari més idoni, servidora, que no és ni filòloga ni és res, donant mostres de molta inconsciència i defensant la llengua, molt abans que se’n parlés i amb un atac de patriotisme, vaig refusar aquella afirmació adduint que totes les llengües sense excepcions tenien prous recursos lingüístics per ambdós temes, fins i tot vaig tenir la dèria de fer un microdiccionari d’accepcions eròtiques, que mentre acabo aquesta entrada rumio si la incloc.

I vostès diran i això que té a veure amb l’obra, ja els ho explico.

La gent del Tantarantana ha programat un mini cicle dedicat a Serafí Pitarra i l’ha encetat amb aquest espectacle. Honestament no puc dir que sigui un espectacle rodó (com sempre, opinió personal), però està fet amb convenciment, amb molt de respecte cap a l’autor i també amb molta admiració, i sens dubte Serafí PItarra la mareix. Ja que el text és pretesament directe, aquí no hi trobem versos de lírica trobadoresca, el que trobem són versos i rodolins, sense aturador, carregats de nomenclatura popular i que fa palès que Serafí Pitarra coneixia profundament la llengua i sabia utilitzar-la de manera que tot un text que frega la grolleria, s’alça com un exponent de riquesa verbal en la seva vessant més popular.

En Jaume Costa força bé en tota la seva part actoral, ell sol escenifica diversos papers i se’n surt prou bé, però a més a més ja des el primer moment deixa clar, sense complexos, la catalanitat de l’espectacle, defugin d’enutjoses ambigüitats.

Ah! i a més a més, riuran una estona.

Una bona oportunitat per descobrir en Serafí Pitarra.

Si cerquen a la xarxa (no farem publicitat), de ben segur que trobaran ofertes interessants.


Quan el microdiccionari, mirin...... haurà de ser per demanda multitudinària, és a dir, els quatre que llegeixen aquest bloc i tres són família.