dissabte, 28 de maig de 2011

MOLT SOROLL PER NO RES


SALA MUNTANER- c/Muntaner, 4 - Barcelona 
SALA NO NUMERADA
Del 4 de Maig al 5 de Juny del 2011
MOLT SOROLL PER  RES
Autor: William Shakespeare
Director: Oriol Tarrasón
Intèrprets: María Ibars, Bernat Quintana, Sergi Torrecilla, Pep Ambrós, Guillem Gefäll, Mireia Illamola, Annabel Castan i Bárbara Roig.
Producció: LES ANTONIETES TEATRE
Idioma: català
Duració: 1 hora 35 minuts
Horari: de dimecres a dissabte a les 20:45 h. i diumenge a les 18:30 h.



Admeto que de Les Antonietes Teatre no n’havia sentit a parlar, tot i que segons se’ns informa en la seva pàgina web (també tenen un blog) aquest és el quart espectacle que tenen en cartera - un d’ells dedicat a Jesús Moncada que tot i que no ho diu enlloc, em sembla recordar que se’n va fer una prèvia de prèvia a la Nau Ivanov amb solament tres personatges -. També admeto que no coneixia aquesta companyia per la mandra de desplaçar-me i per aquest egocentrisme que tenim els barcelonins (i barclonines) que fins que no ens ho porten,  no existeix, del qual no en quedo exclosa.

El MOLT SOROLL PER NO RES de Les Antonietes (i Antoniets) és fresca, àgil i feta amb moltes ganes.

L’escenografia no és remarcable però si eficaç i els actors i actrius tenen tots la unitat de to. Està clar que en una obra coral sempre hi ha un o dos actors i/o actrius que repunten, en aquest cas també passa, però no de manera ostensible, ja que la impressió es que tots volem fer bé la seva feina en benefici del conjunt de la producció. Ja saben que els en donaré noms, per què seria en detriment de la resta i sobretot perquè les diferències són mínimes. 

Tot i que és un Shakespeare en mp3, comprimit, sí és respectuós i la companyia coneix el valor de les paraules de l’autor, de tota manera imagino que imperatius de programació obliguen a escapçar part del text però sense perdre’n l’essència.

Tampoc és una producció perfecte però els peròs que se li poden trobar queden esmenats per la voluntat de voler oferir un bon treball, no obstant sí en comentaré un: a estones parlen massa despresa, cal tenir en compte que una de les característiques més importants en Shakespeare és com escriu i la rapidesa dels diàlegs fa que de vegades el públic no pugui copsar  i gaudir de la ironia de l’autor.

Si decideixen anar-la a veure provin de trobar alguna oferta a Promentrada o Atrápalo, l’espectacle ofereix més que el que val l’entrada en oferta.

divendres, 27 de maig de 2011

lleig, molt lleig

l'actuació dels mossos d'esquadra i de qui ha donat les ordres d'aquest desallotjament.

dimecres, 25 de maig de 2011

DE TOTS COLORS. Memòries de Fabià Estapé


DE TOTS COLORS. Memòries
Fabià Estapé
Edicions 62
Barcelona 2000
342 pàgines

Aquestes són unes memòries amenes, adobades amb una dosi de sornegueria, dues peculiaritats que les fan de bon passar i es llegeixen amb interès.
També proven de ser sinceres i volen eludir l’autocomplaença, tot i que hi ha moments (pocs) que no ho aconsegueix, però sobretot són unes memòries franquistes, bàsicament perquè és el període que li va tocar viure Fabià Estapé, però també perquè es va moure, hàbilment, en aquell ambient.
Per aquestes memòries desfilen noms de ministres, almiralls, banquers i d’altres de l’etapa de la dictadura i també noms dels primers anys d’allò que en diuen transició (deu me’n guard de dir-ne democràcia) i figures de la primera època socialista.
Aquest bloc imagina que Fabià (o Fabián com ens esmena al final del llibre) Estapé era (o és) un home intel·ligent, brillant i llest que va saber nedar en tots els mars, i de ben segur que en els temps que corrien tenir-lo a ell de rector de la universitat era el millor que podia passar, però tot i que fa esment i critica la dictadura, aquest bloc pensa que ho fa d’una manera molt tèbia.
Lamento tenir la impressió que parla d’aquells 40 anys amb molta lleugeresa, i tot i que comenta alguns empresonaments i afusellaments, ho fa com si fossin uns fets puntuals, una excepció i no la norma i, evidentment, per tot allò que va ser la dictadura no n’hi prou.  En cap moment intenta reflectir el temor en que es vivia, la por, la gent que s’havia d’amargar, els falangistes..... potser quan va elaborar les seves Memòries en F. E. va considerar que això “no tocava”, però quan s’ha estat amic d’en Lòpez Rodo, d’en Lòpez Bravo, se li ha donat un encaix de mans en en Franco, s’està vinculat a allò que se’n va dir els “tecnòcrates” i amb amics a l’Opus Dei, potser “si toca” aprofundir el que van ser aquells anys.
Si només tinguéssim aquest llibre com a referent podria semblar que ”dictadura sí, però no tant” i està clar que “dictadura sí, i encara més”.
En aquestes memòries En Fabià Estapé se’ns mostra com un home fidel i lleial, bon amic i si fa un comentari desfavorable d’algun personatge no s’hi abraona, ni fa escarni.
Dels seus deixebles en destaca varis - Josep Piqué, Pasqual Maragall, Narcís Serra – i especialment Ernest Lluch.
Quan el memorialista va fer aquest llibre, Ernest Lluch encara era viu i en diu elogis, malhauradament ha hagut d’assistir a l’encara no aclarit assassinat d’Ernest Lluch.

Aquest llibre el trobaran a:

Bilbioteques de la Diputació de Barcelona (no gaires)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Biblioteca de Catalunya
Centre de Lectura de Reus
Institució Cultural del CIC. Fons bibliogràfic Joan Triadú
Universitat Autònoma de Barcelona
Universitat de Barcelona
Universitat de Lleida
Universitat de Vic
Universitat Pompeu Fabra
Universitat Ramon Llull
Ateneu Barcelonès
Universitat de Girona
Universitat Rovira i Virgili
AGRAMUNT.Adults
ALCANAR.Adults                
ALCANAR.Les Cases
PALAFRUGELL.Fons general         
TARRAGONA-Pública de Tarragona.Adults Planta baixa     
TORTOSA.Punt Jove de Jesús