dilluns, 26 de desembre de 2011

CANIGÓ

CANIGÓ
Jacint  Verdaguer

Revisió del text
Llorenç Soldevila

Assessor lingüístic i literari
Francesc Codina

Dramatúrgia
Lluís Soler

Direcció
Antonio Calvo


Música original
Eduard Iniesta

Il·luminació
Lluís Martí

Producció
Teatre Nacional de Catalunya, EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona i Théâtre de l’Archipel de Perpinyà
So
El lobo

Amb
Eduard Iniesta
Lluís Soler


Agraïment
Fundació Verdaguer de Folgueroles


Aquest espectacle només el pot dur a terme algú amb l’autoritat escènica de Lluís Soler, qui  també firma la dramatúrgia.

Durant una hora i quart sense pausa, s’espigola el poema de Verdaguer, sense cap més atrezzo que una cadira i amb la única companyia d’un músic, el qual utilitza quatre instruments de corda i de vegades la seva veu.

Però no tot acaba aquí, la Sala Petita del TNC permet que l’espectador ocupi l’escenari, és  a dir s’organitza un cercle de cadires addicionals on hi seu públic i tanquen aquest cercle actor i músic, alhora mitjançant un joc de llums molt encertat s’incorpora la pròpia sala dins l’espectacle, és a dir que tot està molt ben trobat per tal que les paraules de Verdaguer emergeixen càlidament però sense que res entorpeixi la concentració en el text.

Quan el text. Se’ns pregunta en el programa de mà si encara pot ser vigent aquest text o si ja hem fet tard,  honestament crec que tot i ésser una llegenda, les paraules encara són vives, i creguin-me que no és per xovinisme, però altrament tenir-ne una mica (de xovinisme) no ens aniria gens malament.

El tastet: