diumenge, 27 de novembre de 2011

UNA VELLA I CONEGUDA OLOR


UNA VELLA, CONEGUDA OLOR
Autor: Josep Maria Benet i Jornet

Amb
Pep Ambrós
Mercè Aránega
Imma Colomer
Sara Espígul
Borja Espinosa
Maife Gil
Gemma Martínez
Quimet Pla
Fina Rius

Direcció
Sergi Belbel

Escenografia
Max Glaenzel
Amb la col·laboració d’ Estel Cristià

Vestuari
Mercè Paloma

Il·luminació
Kiko Planas (aai)

Música
Òscar Roig

Banda sonora
José A. Gutiérrez

Caracterització
Toni Santos

Ajudanta de direcció
Cristina Clemente

Ajudant d’escenografia
Jose Novoa





Ajudanta de vestuari
Núria Cardoner

Amb les veus de
Jordi Boixaderas
Camilo Garcia
Maria Jesús Lleonart
Jan Pol Roig Paloma

Producció
Teatre Nacional de Catalunya i Centre d’Arts Escèniques de Terrassa

Ja entenc que consignar aquesta obra de teatre el mateix dia que s’acaba, diguem-ne és una mica just, però les coses van com van, i tot i així si no tenen res a fer aquesta tarda, provin d’acostar-se al Teatre Nacional i si l’obra surt de gira per Catalunya no se la perdin.

Honestament no li trobo ni un però..... 

Les actrius més veteranes tiren endavant els seus papers amb solvència i afegiria que la Mercè Arànega i la Imma Colomer estan sobrades, però admeto que són dues actrius que mai-mai m’han decebut i les trobo fins i tot per damunt d’altres actrius de més notorietat, però aquest darrer comentari no és detriment ni de la Maifé Gil ni de la Fina Rius que estan totes dues molt bé. Quan  la Sara Espígol (la protagonista)  i la Gemma Martínez, són actrius joves que assumeixen prou bé els personatges, però evidentment encara han de fer molta carrera. Dels actors masculins (solament hi ha tres), per veterania assenyalar Quimet Pla que afina bé el seu paper aconseguint de nosaltres el que el director pretén, i per en Borja Espinosa i Pep Ambrós, serviria el que he comentat fa un moment, treuen prou bé dos personatges, per cert força desagraïts, però també amb molta carrera per endavant.

L’escenografia és molt encertada i per tal que ens n’adonem, el Sergi Belbel ha tingut la bona intuïció de fer-nos-la assaborir ja des l’inici de l’espectacle (no els explico com, s’ha de veure).

No fa pas gaire vaig llegir una entrevista que li feien en Josep Mª  Benet i Jornet i comentava que se’n donava vergonya que li haguessin tornat a programar aquesta obra; que volia deixar pas els autors més joves, ho trobo molt lloable, però no hi veig la vergonya per enlloc i el TNC ha donat mostres de suport als autors nous amb el seu projecte T6. Però bé..... aquest bloc no està per qüestionar les decisions que tota persona pren legítimament.


El vídeo promocional: