diumenge, 30 d’octubre de 2011

QUI TÉ POR DE VIRGÍNIA WOOLF?


QUI TÉ POR DE VIRGÍNIA WOOLF
WHO’S AFRAID OF VIRGÍNIA WOOLF


AUTOR: Edward Albee
VERSIÓ: Daniel Veronese
TRADUCCIÓ: Josep Maria Pou
DIRECCIÓ: Daniel Veronese

REPARTIMENT:
Emma Vilarasau
Pere Arquillué
Mireia Aixalà
Ivan Benet

ESCENOGRAFIA: Sebastià Brosa
VESTUARI: Mercè Paloma
IL·LUMINACIÓ: Txema Orriols

PRODUCCIÓ: Teatre Romea
 

Amb aquesta producció tenim l’oportunitat de veure la procedència de la famosa pel·lícula del mateix títol, dirigida per Mike Nichols, i que inclús en el seu tractament cinematogràfic no deixa mai de recordar-nos que és una obra escrita pel teatre. Si cap de vostès encara no l’ha vista, esperin, vegin primer al teatre Romea de Barcelona, o esperin que surti de gira i després veuen la cinta.

Aquesta és una obra essencialment de text, concentrat en quatre personatges que obliga a tenir dos actors i dues actrius molt capacitats, en aquest cas s’aconsegueix, no crec que calgui presentar-los ara i aquí els integrants d’aquest repartiment. Ah! i també hi ha un cinquè component: l'estat etílic.

La direcció és força correcte però no s’ha matisat prou el personatge de Nick (Ivan Benet), ja que és un personatge socialment i laboral ambiciós, i si cal, passarà per damunt de moltes coses per aconseguir allò que vol, i en aquí aquesta ambició no és prou incisiva.

I ara ve allò que a mi m’agrada tan poc, explicar-los l’argument, si el coneixen saltin-se aquest paràgraf,  si encara no, comentar que l’excusa és una trobada entre un matrimoni madur i un matrimoni jove. En el decurs de l’obra presenciem la peculiar i exaltada relació del matrimoni més gran. I solament utilitzo aquestes dues definicions perquè aquesta relació pot ser contemplada amb criteris morals i jutjadors i aquest bloc n’està força lluny d’aquestes valoracions. Seguim, aquesta acidesa en despullar-se davant d’uns convidats més joves és el que està en primer terme, però a mida que avança l’obra anem descobrint que aquesta parelleta jove acabada de casar també té coses amagades. I fins aquí. Ja no explico res més.

L’escenografia, reiterant que és una obra de text i que la resta solament ha d’acompanyar, és d’un sol àmbit per tota la representació, correcte i contextualitza. El vestuari......, per dir-ho d’alguna manera, el vestuari femení no l’he acabat d’entendre gaire.

I be´...... jo crec que és de bon veure.

Poden trobar promocions mitjançant PROMENTRADA.