divendres, 2 de setembre de 2011

CATALÀ-ROCA



Mirin…. Aquesta entrada l’he encetada tres cops i finalment he pensat que aniré pel dret.

I anar pel dret vol dir, no es perdin aquesta exposició, de debò, no disposen de gaire temps ja que acaba el dia  25 de setembre, però La Pedrera està oberta tot el dia, de dilluns a diumenge, provin de trobar una estoneta i acostin-se. Si cap de vostès no viu a Barcelona, vinguin a passar un matí o una tarda no els decebrà.

Si volen els ho argumento, tot i que Català-Roca i el seu mestratge no necessita d’aquest bloguet, ja que es defensa sol i amb nota.

M’agradat?, sí, molt, en primera instància les fotografies són el testimoni de tota una època que ell reflecteix amb tendresa, humor, de vegades una (in)quieta ironia però cap de les fotografies deixa indiferent, però no solament per que sap copsar el moment, sinó que aquest ens dirigeix i ens duu cap a tot un mon que intuïm més enllà del que veiem.

La sèrie de fotografies dedicades a l’arquitectura ens fa adonar d’un seguit d’edificis que estem tips de veure, però de ben segur que no amb ull com ell ens els ensenya.

Les fotografies de la mostra són en blanc i negre, i tot i que ell en un moment determinat va deixar de traballar-hi en aquest format i es va passar el color (intueixo que més aviat era un posicionament, el banc i negre representava la postguerra, la misèria i passar a la pel·lícula en color, era tornar a la llum).

Si no els he convençut solament ho han d’atribuir a la meva poca traça, però per un cop acceptin-me una recomanació, n’estic segura que els agradarà.

Podem torbar una mica més d’informació aquí. 

Ah! com sempre, La Pedrera de franc.