dimarts, 16 d’agost de 2011

RETRATS DE LA BELLE ÉPOQUE

Exposició fins el dia 09 d'octubre de 2011
Caixa Forum
Av. Francesc Ferrer i Guàrida, 6 - 8
Barcelona
93 476 86 00
de dilluns a diumenge - entrada lliure















Hi ha exposicions llamineres i aquesta n'és una.

18 espais dedicats al retrat en el decurs de la Belle Époque ja ens indica que ens trobem davant d'una bona mostra.

Els ventall de pintors i de poquíssimes pintores es ampli i podem observar l'estil que cadascú imprimeix a la seva pintura i evidentment sempre trobarem aquell/a artista que ens resultarà més proper i aquell altre que ens desagradarà força, però cap és menystenible.

Per aquest bloc,  la descoberta ha estat Giovanni Boldini (ben segur que algú de vostès el coneix, però servidora encara té força mancances), bé doncs, com els deia, la meva descoberta ha estat aquesta.

Destacar la lluminositat dels retrats de Joaquin Sorolla.

Per a Toulouse-Lautrec, aquesta exposició li ha reservat un espai propi amb molta cura.

També és una bona ocasió de veure el retrat de Ramón Casas, La Sargantaine, altrament conegut com Júlia. Aquest retrat és del cercle del Liceu i solament és  pot veure si es fa una visita guiada al teatre. I ara deixin-me que em posi lírica i els expliqui l'origen d'aquesta pintura. Ramón Casas va conèixer Júlia quan ella era una noieta de 13 anys, escardalenca i poc atractiva que venia flors i loteria a la Pl. Catalunya, en créixer Júlia es va convertir en la noia que trobem en el quadre, Ramón Casas la pren com a model i tot seguit com amant i el retrat és el moment àlgid de la relació, ella tenia 18 anys i ell 40. La senyora Carbó, mare de Ramón Casas, s'hi va oposar sempre a aquest matrimoni i fins la seva mort (la de la mare) no es van poder casar,  és a dir que es van conèixer l'any 1906 i es van casar l'any 1922 i van estar junts fins la seva mort (la de Ramón Casas).

Curiositats: pels melòmans un quadre que ens mostra a Edvard Grieg acompanyant a la seva esposa al piano, artista: Peter Severin Krayer. Pels lletraferits, un retrat de Marcel Proust el qual, honestament, per més que me'l vaig mirar i remirar em va costar de reconèixer l'escriptor, però bé, no seré jo qui en dubte, en tot cas em sembla que l'artista Jacques-Emile Blanche no va estar gaire afortunat; com sempre, aquesta és una apreciació personal.

La cosa divertida és que l'exposició disposa d'un laboratori on ens podem fer una fotografia i mitjançant un sistema informàtic podem triar l'entorn on volem ubicar-nos i com volem sortir a la foto, també ens l'envien per correu electrònic, bé, dit així comprenc que no s'entengui gaire, però un cop siguin allà veuran que és molt fàcil.

Si estan lluny i volen veure RETRATS DE LA BELLE ÉPOQUE, La Caixa ha penjat a la seva web una visita virtual prou reeixida i que fa de bon passar.

I aquí els deixo un dels quadres de Giovanni Boldini que es poden veure a l'exposició: