divendres, 19 d’agost de 2011

EL TEATRE CATALÀ



He llegit el llibre de Jaume Melendres, La Teoria dramàtica : un viatge a través del pensament teatral, que no consignaré en aquest bloc, ja que és una lectura subordinada a la meva vessant de narradora. En  un punt del llibre llegeixo que en el s. XIX hi havia una disposició que obligava que hi sortís un personatge que parlés en castellà a les obres de teatre en català  

Honestament, aquesta disposició la desconeixia, aquest bloc sí sabia que per una prebenda de Felip II i fins l'any, si no recordo malament, 1833, qui feia i desfeia en això del teatre a Barcelona era el teatre de la Santa Creu (posteriorment teatre Principal, al capdavall de les Rambles i ara inexplicablement tancat) el qual depenia de l'hospital de la Santa Creu i alhora, subordinat als estaments eclesiàstics, i si no hagués estat per les menestralies, aficionades al teatre i que també havien de passar censura per la Santa Creu, doncs encara hagués estat més desert el panorama.

Ara bé, d'aquesta disposició no n'havia sentit a parlar, així que vaig buscar per la xarxa i finalment he trobat aquest article de l'any 1994, autor: Pep Vila, publicat a la revista de Girona, que n'en parla, són quatre fulls, però molt interessant tot el que hi diu, sobretot perquè la situació (si algú tenia cap dubte) del país (el nostre, no s'equivoquin) ja era lamentable, i el tema de l'espoli, si llegeixen atentament no és nou, ja el s XIX, el 3%  dels drets d'autor de tot l'estat, es desviava cap a dos teatres de Madrid.

I és que no tenim ni un moment de repòs, ai!