dijous, 23 de juny de 2011

GERTRUDE STEIN I UNA SENYORETA DE COMPANYIA

Del 15 de Juny al 10 de Juliol del 2011

GERTRUDE STEIN I UNA SENYORETA DE COMPANYIA

Director: Josep Costa

Actrius: Blanca Pàmpols i Àngela Jové

Idioma: català

Duració: 1 hora 10 minuts aprox.

Horari: de dimecres a dissabte a les 21 h. i diumenge a les 18:30 h.

Ja saben que no solc donar informació addicional, ja que sovint la podem trobar abastament a la xarxa, però avui faré una petita introducció (petita, eh! no s'acostumin).

Gertrude Stein va ser una escriptora americana fincada a París entre les dues guerres com, altrament, van fer un grapats d'americans. La Senyoreta de Companyia era la seva amiga i parella Alice B. Tocklas.

Imagino que aquest text teatral està basat en el llibre que Gertrude Stein va escriure titulat: Autobiografia d'Alice B. Toklas on queda reflectida la seva relació així com les persones amb qui van tenir tracte i prou conegudes de tothom. I ara ja poden cercar a la xarxa més informació.

Aquelles persones que tenen l'amabilitat d'anar seguint aquest bloc saben que no m'agrada ser destralera ni fer entrades negatives i si hi ha cap cosa favorable a destacar provo d'assenyalar-ho.

Però avui, i prou que ho lamento, com més hi penso més coses trobo que s'haurien de millorar en aquest espectacle, en el ben entès que aquest bloc no s'atorga cap dret a esmenar la plana ni res ni ningú. 

Com la voluntat no és fer sang sinó opinar per si de cas serveix d'alguna cosa, anirem a pams en allò que és més evident. 

Com hem de començar per alguna cosa ho farem amb la posada en escena, hi ha dos elements bàsics, un sofà amb molta presència i un escriptori.  Quan el sofà, fa el que ha de fer que és acollir a G. Stein, quan l'escriptori, espai destinat a A.B. Toklas, no acabem mai de veure que hi fa, la veiem feinejar, però hi ha estones que més aviat sembla que remena papers hi prou, sense acabar d'esprémer tot allò que se'n pot treure d'aquest element.

S'hi ha tingut més cura en el vestuari i tot l'ambient que envolta el personatge de G.S., que no pas el de l'altre protagonista, ja que si a la primera la podem reconèixer per analogia, a la segona, no, a la segona aquesta analogia no existeix. 

El text l'he trobat fluix i superficial i una mica a la deriva, de manera que no acabes de saber ben bé que ens vol explicar, i va fent picossades sense aprofundir en res. I si la voluntat ens mostrar-nos la seva relació de parella (espero que no hi hagi la vel·leïtat de voler mostrar la relació de dues dones), aquesta relació esdevé solament epidèrmica salpebrada d'anècdotes que no ens aporten res ni acabem de saber qui eren aquestes dues dones.

Una última cosa força molesta, al públic se'l tracta com si fos infantil, explicant-nos amb poca traça, detalls que ja s'expliquen dins el context, com pot ser que Pablo és Pablo Picasso, que Ernest és Ernest Hemingway.....

Quan les actrius haurien de millorar la seva vocalització, no és prou nítida.

Creguin-me, no m'hi he sentit bé fent  aquest comentari.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada